0

La forma del agua

Fa anys la reputació es guanyava amb el pas del temps. A poc a poc anaves guanyant prestigi i et feies un lloc en l’àmbit que et corresponia però avui en dia aquesta reputació s’ha substituït pel hype. Aquest nou concepte no és més que la reputació que t’has guanyat abans d’hora. Aquest hype té molts avantatges però també un gran inconvenient; és molt difícil estar a l’altura.

La forma del agua ve precedida d’un èxit de crítica, set nominacions i dos guardons als Globus d’Or, onze nominacions i tres guardons als BAFTA i 13 nominacions als Oscar. Una reputació difícil i que considero exagerada per la pel·lícula que t’acabes trobant a la pantalla. Si malgrat tot mirem la pel·lícula sense tenir en compte tot el que l’envolta ens trobem davant d’una història senzilla i ben realitzada però poca cosa més.

Guillermo del Toro és d’aquells directors que ha sabut crear un imaginari i un estil propi a la majoria de les seves pel·lícules. L’univers en el qual es mou La forma del agua podria ser fàcilment compartit amb El laberinto del fauno, La cumbre Escarlata o el mateix Hellboy. El segell de del Toro és fàcilment reconeixible a La forma del agua.

L’Elisa (Sally Hawkins) és una jove muda que viu sola i treballa netejant en unes instal·lacions secretes del govern americà. Allà descobreix una criatura amfíbia (Doug Jones) amb la qual estableix un profund vincle.

La forma del agua és una senzilla història d’amor passada pel filtre de la imaginació de Guillermo del Toro. La pel·lícula és un fabula romàntica, un conte que desprèn bondat i fantasia a parts iguals. El director mexicà agafa l’esperit d’Amélie i el transporta al seu univers amb monstres i assassins despietats. Els dos enamorats són una jove sense veu que mira el món amb una mirada infantil i innocent i una estranya criatura de la qual desconeixem l’origen. Els secundaris són un peculiar i solitari pintor (Richard Jenkins) i un cruel agent secret (Michael Shannon). El seu treball és més que correcte però res que no hàgim vist abans.

Com la majoria de pel·lícules de Guillermo del Toro la fotografia és excel·lent, l’ambientació exquisida i la direcció efectiva però aquí la història es queda en un simple conte que emociona menys del que podria.

Per si ho vols compartir...Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter
Email this to someone
email
Share on Google+
Google+

Pau Garriga

Graduat en Realització Audiovisual i multimèdia que no exerceix. M'agraden les sèries, pel·lícules, els còmics i un llarg etcétera de coses que ara estan molt de moda

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *