2

La la land

lalaland4Per fi he vist La la land. Després d’escoltar tot tipus d’opinions per fi em puc formar la meva i m’ha sorprès el resultat. Per mi La la land és un si però també un tampoc tant.

Vagi per endavant que m’encanten els musicals. Qualsevol pel·lícula que inclogui un número musical mínimament acceptable ja té el 50% de la feina feta amb mi i La la land arranca amb un dels millors que he vist en anys. Així doncs on és el problema? Doncs en la part de la trama que no va acompanyada de música.

Com he dit, La la land comença amb una excel·lent coreografia a l’autopista d’accés a Los Angeles que t’indica que estas preparat per veure quelcom espectacular i fresc, segueix amb un entretingut número musical que relaxa la trempera dels primers minuts fins a arribar al màgic moment entre Emma Stone i Ryan Gosling als peus de l’observatori on t’enamores dels dos. Fins aquest moment la pel·lícula porta bon ritme i una força impressionant però de cop i volta tot es frena durant 20 o 30 on desapareixen les cançons i la pel·lícula queda buida de màgia i personalitat. Passats aquests minuts tot torna a la normalitat però segueix quedant el mal regust d’abans.

lalaland2

Tot i això, La la land segueix sent una bona pel·lícula, amb uns moments espectaculars i, sobretot un tema central que ho impregna tot: l’amor. Tot a La la land és amor. Amor al cinema, amor a la música i al jazz en particular, amor als somnis perduts i als somnis lluitats, amor als amors passats, presents i futurs. La idea més vella del món tornada a explicar amb el personal estil de Damian Chazelle i amb dos actors que confien en el director i s’han deixat portar per la seva màgia. Ryan Gosling està perfecte en el paper de galant despreocupat capaç de mostrar profundes emocions només amb un lleuger gest i Emma Stone és la persona més adorable i estimable del món.

lalaland3La la land es mereix totes les nominacions, premis i bones crítiques que està rebent però tampoc ens hem de deixar portar per un entusiasme exagerat. És una bona pel·lícula, una aposta arriscada que demostra valentia per part del director i dels seus protagonistes però també amb uns alts i baixos que no podem ignorar.

El millor que podeu fer és anar-la a veure i jutjar-la per vosaltres mateixos. El que si us asseguro és que us agradi o no sortireu taral·lejant el seu tema principal i les notes de piano que acompanyen Gosling us quedaran marcades al subconscient.

Per si ho vols compartir...Share on FacebookTweet about this on TwitterEmail this to someoneShare on Google+

Pau Garriga

Graduat en Realització Audiovisual i multimèdia que no exerceix. M'agraden les sèries, pel·lícules, els còmics i un llarg etcétera de coses que ara estan molt de moda

2 Comments

  1. Totalment d’acord!
    La La Land ha tornat els musicals a primera línia de foc i ho ha fet amb qualitat, per això ha tingut tanta repercussió en quan a crítica i premis. Em va agradar molt, però és cert que no trenca gaires motllos i perd espectacularitat i l’essència de musical en la part central del film.
    Per mi, que el final no sigui el típic, va ser un gran punt a favor.

    • Merci!
      Molt d’acord amb el que dius del final, és d’aquells que et fa somriure tot i deixar un regust amarg.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *