0

La llegada

arrival2Massa sovint s’associa la ciència-ficció a un gènere menor dirigit a un públic concret però per sort de tant en tant tenim petites joies que trenquen aquest tòpic. Si fa un parell d’anys va ser Interestellar la que va trencar aquest tòpic, aquest any és La llegada la que ve a demostrar que la ciència-ficció es pot tractar de forma adulta i intel·ligent; que no tot són marcianitus i explosions.

La millor manera d’anar a veure La llegada és coneixent el mínim possible de la pel·lícula i per això intentaré escriure explicant el menys possible.

La llegada va molt més enllà de la ciència-ficció i utilitza el gènere per fer-nos pensar, i reflexionar i deixant-nos amb la pregunta de què faríem nosaltres en una situació similar. L’argument de La llegada és senzill, un grup de naus arriba a la Terra i un grup d’experts intenta entrar-hi en contacte per conèixer les seves intencions. Però dins d’aquesta senzillesa s’amaga una reflexió molt més profunda que Villeneuve ens introdueix de forma natural.

És cert que la trampa de la pel·lícula es veu a venir un cop arribem cap a la meitat del metratge però no per això la resolució deixar de ser igual d’efectiva.

arrival1

Denis Villeneuve, director de Enemy i Sicario, juga de manera excel3lent amb el ritme de la pel·lícula, mantenint en tot moment una tensió que aconsegueix no fer decaure l’interès en la pel·lícula tot i el seu ritme pausat i tranquil. A La llegada no hi ha presses ni curses, tot es va desenvolupant en el moment just i precís. La naturalitat amb la qual Villeneuve narra la història junt amb una banda sonora subtil però tremendament efectiva acaben d’arrodonir un film perfecte. Com en totes les pel·lícules on es tracta una situació com aquesta també ajuda un punt de permissivitat per part de l’espectador. Igual que no sabem respondre si va ser primer l’ou o la gallina tampoc podem intentar entendre el desencadenant de tot.

No seria just acabar el post sense parlar del magnífic treball d’Amy Adams. L’actriu comparteix cartell amb Jeremy Renner però no deixa espai a la pantalla per ningú. L’actriu està immensa i transmet una emotivitat en pantalla que fa crèixer encara més la pel·lícula.

arrival3

El temps dirà si La llegada és una d’aquelles pel·lícules que queden a l’imaginari de qualsevol cinèfil però sí que us puc assegurar que és una de les millors pel·lícules que podreu veure aquest 2016.

Per si ho vols compartir...Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter
Email this to someone
email

Pau Garriga

Graduat en Realització Audiovisual i multimèdia que no exerceix. M'agraden les sèries, pel·lícules, els còmics i un llarg etcétera de coses que ara estan molt de moda

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *