0

Lady Bird

Saps que t’has fet gran quan en una pel·lícula sobre una adolescent rebel et sents més identificat amb els pares de la criatura que amb l’adolescent en qüestió. Lady Bird és una bona pel·lícula sobre el que significa el pas de l’edat adolescent a l’edat adulta però el seu principal atractiu és l’empatia amb la protagonista i a mi em queda lluny.

La Christine “Lady bird” McPherson és una adolescent de Sacramento que estudia l’últim any a l’escola catòlica local. La seva família sobreviu com pot amb el sou de la seva mare i del seu germà però li treu la il·lusió de marxar a estudiar a una de les grans universitats de Nova York. Aquestes ganes de deixar enrere la seva família i la seva casa farà que la relació amb la seva mare sigui molt complicada.

Lady Bird és el debut cinematogràfic en solitari de Greta Gerwig i li ha valgut diverses nominacions als Oscars i els Globus d’or a Millor actriu de repartiment i Millor pel·lícula. El primer totalment merescut, el segon no. Per aquest debut la jove directora s’ha acompanyat de dues grans actrius que suporten tot el pes de la pel·lícula. Per un costat tenim la jove Saoirse Ronan com a Lady Bird i al pol oposat tenim la veterana Laurie Metcalf interpretant la mare. Les dues fan unes interpretacions brillants amb uns personatges agraïts i amb molta personalitat. Metcalf pot tenir moltes opcions a emportar-se l’Oscar a Millor actriu de repartiment com ja va fer amb el Globus d’Or però s’ha d’enfrontar a Allison Janey i el seu paper a Yo, Tonya. Qualsevol de les dues seria justa guanyadora. Si no fos per aquestes dues brillants actrius la pel·lícula segurament s’hauria quedat en una pel·lícula acceptable de dissabte a la tarda. Les seves interpretacions fan pujar-la un graó.

Juno, Ghost World, Adventureland o Thirteen. Lady Bird comparteix amb elles aquest esperit de pel·lícula independent que aconsegueix trencar fronteres i arribar a un públic majoritari. Amb Juno i Thirteen també comparteix que estan molt sobrevalorades. Cada cert temps apareix una pel·lícula d’aquest estil que vol ser un retrat independent d’una generació, com a mínim aquesta té un punt de qualitat que d’altres no han arribat a tenir.

Per si ho vols compartir...Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter
Email this to someone
email
Share on Google+
Google+

Pau Garriga

Graduat en Realització Audiovisual i multimèdia que no exerceix. M'agraden les sèries, pel·lícules, els còmics i un llarg etcétera de coses que ara estan molt de moda

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *