0

Left behind

behind2Cinema i religió han mantingut sempre una estreta relació, des de Els deu manaments amb Charlton Heston a l’Exodus de Ridley Scott passant per La vida de Brian dels Monty Python el cinema sovint s’ha nodrit d’històries de la religió per fer pel·lícules i, al mateix temps, la religió ha fet servir el cinema com a mitjà per difondre el seu missatge. És en aquest segon cas on trobem algunes de les aberracions més grans que ha fet el cinema com el pamflet de la cienciologia creat per John Travolta amb Camp de batalla: La Terra o la pel·lícula de la qual us parlo a continuació, Left Behind (segurament La pasión de Cristo tindria una menció especial en aquest apartat).

Left Behind és l’adaptació al cinema de la primera novel·la d’un total de 16 escrites per Tim LaHaye i Jerry B. Jenkins que es basen en la història d’El Rapte, un fet on els veritables creients seran portats al cel al costat del Senyor mentre la resta ens quedarem patint al planeta durant els set anys que durarà la fi del món. De fet aquesta adaptació no és la primera que s’ha fet de les novel·les de LaHaye i Jenkins. Les tres primeres es van adaptar en format tv-movie fa uns anys amb Kirk Cameron (el de Los problemas crecen) com a protagonista. Ara és Nicolas Cage qui està com a cap de cartell. Si us pensàveu que Furia ciega era el punt més baix on podia caure l’actor espereu a veure aquesta.

A Left Behind en Rayford Steele (Nicolas Cage) és un pare, pilot d’avions comercials, que veu com tots els nens, part del passatge i el seu copilot desapareixen de forma inexplicable durant un vol de Nova York a Londres. Aquest fet provoca el pànic entre els passatgers i Steele ha de calmar la gent i fer-los entendre que ni s’han amagat en un altre compartiment ni que l’exmarit milionari d’una passatgera ha fet aterrar l’avió mentre ella dormia per segrestar la filla en comú (sic). Un cop fet això en Steele ha de fer els possibles per aterrar un avió que s’està quedant sense combustible, amb una ala danyada i el tren d’aterratge bloquejat. Una proesa impossible que ell aconsegueix portar a bon terme en una autovia… Mentre al cel el pare fa els possibles per tornar a casa a Nova York la seva filla (Cassi Thomson) veu com el món es torna boig en el mateix instant que passen les desaparicions. Com tots sabem al moment en què la meitat de la població desapareix misteriosament el més normal és posar-se a rebentar aparadors, robar teles i cremar cotxes, la civilització en estat pur. Com us podeu imaginar al planeta només queda el pitjor de la societat. Per posar-vos un exemple a l’avió queden un musulmà, un nan, una divorciada, un home negocis obsessionat amb els diners i una drogoaddicta. També un periodista però no tinc clara la relació. Però la pel·lícula que queda aquí, també tenim temps a veure com tots aquells que diuen ser creients per quedar bé però no ho són no aconseguiran arribar tampoc al regne del cel (¡Al loro! ¡Que los hay que dicen que son cristianos y no lo son!).behind1

Deixant de banda l’argument i la intenció de la pel·lícula el problema es troba en tota la resta. L’argument no s’aguanta per enlloc, les actuacions estan al nivell de les produccions de The Asylum (com a mínim allà saben el nivell que tenen) i els efectes són de tv movie cutre. La pasión de Cristo era un pamflet evangelitzador però com a mínim estava ben feta i ben interpretada.

En definitiva, només us recomanaria la peli si sou fans de seguir el declivi cinematogràfic de Nicolas Cage.

Per si ho vols compartir...Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter
Email this to someone
email
Share on Google+
Google+

Pau Garriga

Graduat en Realització Audiovisual i multimèdia que no exerceix. M'agraden les sèries, pel·lícules, els còmics i un llarg etcétera de coses que ara estan molt de moda

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *