0

L’endemà

endemaÉs viable la independència de Catalunya? Com seria un nou estat català? Votarem el 9 de novembre? Aquestes i moltes altres són les preguntes a les quals Isona Passola ha volgut donar respostes amb la pel·lícula documental L’Endemà. Interessa un documental com aquest al públic? Els més de 8000 mecenes que van aconseguir recaptar més de 300000€ i la rebuda que està rebent els cinemes semblen indicar que sí.

A diferència de Catalunya-Espanya on Passola ens mostrava opinions diverses sobre les relacions entre els dos estats, L’Endemà se centra en una de les dues cares de la moneda. Economistes, professors universitaris, periodistes i polítics (per sort pocs d’aquests últims cosa que dóna més valor al documental) ens expliquen el funcionament d’un nou estat català, des de les seves estructures a la gestió dels seus recursos passant per la futura relació amb l’estat espanyol. És partidista? Totalment, però no enganya ni menteix. L’Endemà es presenta com un manifest al sí, al és possible i al tirem-ho endavant i tot amb arguments sòlids i creïbles, no amb vagues referències a l’espai sideral. Que existeixen arguments per contradir els que presenta Passola? Segurament sí, i estaré encantat d’anar a veure un documental on s’expliquin amb la mateixa coherència però de moment no existeix.

Tot i això el documental no acaba de funcionar del tot per un problema d’estructura. Són 90 minuts on Passola toca molts temes i molt diversos, cosa que provoca un cert garbuix on trobes a faltar una mica més d’organització. Ja està tot separat per temes (Llengua, Estructures, Govern, etc.) però vaig trobar a faltar un cert ordre entre aquests blocs. No has paït com negociarem el deute comú amb l’estat espanyol que ja t’estan explicant com funcionarà la gestió d’energia. Molta informació en poc temps. Tot va molt ràpid i en alguns moments et quedes amb les ganes de portar un dels temes més enllà i aprofundir una mica més. L’altre punt fosc del documental és la part de ficció on L’Endemà utilitza un grup de joves per fer metàfores sobre la relació Catalunya-Espanya i els seus problemes. En alguns casos aquestes metàfores són molt encertades i amb un toc d’humor que alleugereixen el torrent d’informació que vas rebent però hi ha un parell d’ocasions on van una mica massa lluny. No es tracta de ser imbècils i posar l’altra galta quan ens donen una bufetada però en un documental on el que es respira un ambient agradable i festiu un parell d’aquestes metàfores trenquen aquest clima (pels que heu vist el documental parlo dels talls de buscar feina a l’estat espanyol i del Monopoli). Amb això no vull dir que no siguin reals o que s’hagin d’amagar com si no existissin la corrupció i el favoritisme però vaig trobar que era caure en la crítica simple i fàcil, potser d’hauria d’haver buscat un recurs diferent per tractar-ho.

endema2

Veig difícil que l’Endemà pugui fer canviar un partidari del NO però pot fer reflexionar als indecisos i serveix per reafirmar-nos als que fa temps que pensem que .

Per si ho vols compartir...Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter
Email this to someone
email
Share on Google+
Google+

Pau Garriga

Graduat en Realització Audiovisual i multimèdia que no exerceix. M'agraden les sèries, pel·lícules, els còmics i un llarg etcétera de coses que ara estan molt de moda

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *