0

Los futbolísimos

Per algú com jo que va créixer amb les aventures d’Els Cinc d’Enid Blyton qualsevol pel·lícula amb un grup de joves amics que resolen misteris plegats té moltes possibilitats de guanyar-se la meva simpatia. És evident que Los futbolísimos està a anys llum de les aventures d’en Julian, en Dick, la George, l’Anne i en Tim (The famous five) però té aquest aire d’innocència i imaginació infantil que li atorga un aire especial. Tampoc espereu trobar-hi una pel·lícula d’amics com les que vam viure nosaltres als anys 80, estil Goonies o Stand by me però si intenteu evitar les comparacions i us deixeu portar per la il·lusió dels petits passareu una bona estona.

L’equip de futbol infantil de Soto Alto està a punt de desaparèixer. Queden tres jornades per acabar la lliga i són els últims de la classificació. Convençuda que el futbol no transmet uns valors adequats, la directora de l’escola adverteix que si l’equip baixa de categoria canviarà l’equip de futbol per un cor de música. En Pakete (Juliol Bohigas-Couto) i els seus amics hauran de fer l’impossible per guanyar l’últim partit, fins i tot fer front a una conspiració d’àrbitres.

Los futbolísimos adapta la primera de la sèrie de llibres escrits per Roberto Santiago i que compten amb una legió de seguidors entre el públic infantil. És evident que la pel·lícula busca atraure el mateix públic pel qual ens trobem davant una aventura senzilla que s’ha de veure amb ull d’infant i valorar-la com a tal. Em fa gràcia veure com la majoria de crítiques que està rebent la pel·lícula destaquen que està pensada per nens i nenes de 8 a 12 anys i que no agradarà a un públic més gran o adult. Què esperàveu? Si busqueu una comèdia per adolescents aneu a veure qualsevol altra pel·lícula que busqui aquest públic, Los futbolísimos va destinada a un sector concret i us puc assegurar per experiència que se’l guanya. Miguel Ángel Lamata (Una de zombies, Isi & Disi) no busca dobles sentits ni picades d’ullet als adults de la sala, a Los Futbolísimos aquests són simples acompanyants dels més petits. Deixeu-vos portar i penseu amb aquells que acompanyeu o si voleu, porteu-los a veure ¿Quien está matando a los moñecos? i els expliqueu que fa un ninot de roba ejaculant com un boig per tota una habitació.

Interpretativament poc es pot dir de la pel·lícula. Com he dit al principi les comparacions són odioses però és ben cert que altres propostes actuals o clàssiques interpretades per nens passen la mà per la cara a Los futbolísimos. Un problema que el cinema espanyol ha de mirar de millorar si vol anar més enllà. Respecte als protagonistes adults cal destacar el paper de Carmen Ruiz com a mare patidora i fanàtica del futbol que es troba un nivell per sobre la resta.

En resum, Los futbolísimos és una entretinguda i intranscendent pel·lícula infantil que farà passar una bona estona als menuts de la casa però que oblidaran al cap de pocs minuts de sortir de la sala. No pretén res més que entretenir a un sector de l’audiència i això ho aconsegueix.

Per si ho vols compartir...Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter
Email this to someone
email
Share on Google+
Google+

Pau Garriga

Graduat en Realització Audiovisual i multimèdia que no exerceix. M'agraden les sèries, pel·lícules, els còmics i un llarg etcétera de coses que ara estan molt de moda

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *