0

Los mercenarios 3

Les velles glòries no només no desapareixen sinó que es resisteixen a deixar pas a les noves generacions. Sylvester Stallone torna a capitanejar el grup de mercenaris d’elit aquesta vegada amb Patrick Hughes darrere les càmeres i sang nova a l’equip. El resultat? Un film entretingut però desaprofitat.

expendables3

No ens enganyem, un dels principals atractius de la saga Expendables és veure els mites del cinema d’acció dels 80 fent el mateix que feien abans però amb el pes dels anys al damunt. La primera part explotava bé aquest punt però es quedava una mica curta amb entreteniment, la segona aconseguia un equilibri perfecte entre les dues coses i es convertia en la meva preferida i aquesta tercera aconsegueix ser entretinguda però falla en el punt principal, els actors. No us  ofusqueu abans d’hora. No em refereixo al càsting ni a les seves interpretacions (molts actuen millor ara que fa 20 o 30 anys), em refereixo a les seves interaccions. Si tens un grup de clàssics com Stallone, Snipes, Lundgren o Statham i el vols barrejar amb un grup més jove com Glen Powell, Victor Ortiz, Ronda Rousey o Kellan Lutz has d’aprofitar la diferència generacional i aquí el guió es queda molt curt. Per una banda tenim un grup acostumat als drons i guinys tecnològics i per l’altre un acostumat a metralladores grans i entrar disparant a tort i a dret, el xoc ha de ser evident i no ho és.

expendables_posterEn aquesta tercera part tenim noves incorporacions al repartiment. Harrison Ford apareix com a substitut de Bruce Willis després dels problemes amb Stallone per el sou que volia imposar el primer i que em segueix fent dubtar sobre les possibilitats d’interpretar un Han Solo creïble, Wesley Snipes s’uneix al grup de Stallone mantenint un sorprenent bon aspecte físic i Antonio Banderas es converteix en el còmic del grup però queda com un escarransit al costat dels seus companys. Però la principal incorporació és un espectacular Mel Gibson que clava el paper d’adversari de Stallone i demostra que està en plena forma. Respecte a les baixes tenim la ja esmentada de Bruce Willis i es troba molt a faltar més presència de Jet Li i Terry Crews però suposo que sobrava gent. Qui va deixar empremta i trobarem a faltar sempre és Chuck Norris i la seva brutal aparició a Mercenarios 2.

El film és molt entretingut i et fa pasar una bona estona amb una peli d’avui en dia però amb tocs vuitanteros. També fa evident que els vells herois d’acció encara passen la mà per la cara a les noves generacions en carisma. Veureu que al parlar de les noves incorporacions m’he deixat tots els joves que entren en aquesta tercera entrega, això passa quan els seus papers els pot interpretar qualsevol altre sense que notéssim la diferència. No ho fan malament però ells sí són totalment prescindibles.

Los mercenarios 3 desaprofita una bona oportunitat per convertir-se en una pel·lícula més gran del que ha acabat sent però no deixa un mal gust de boca a l’espectador.

 

 

Per si ho vols compartir...Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter
Email this to someone
email
Share on Google+
Google+

Pau Garriga

Graduat en Realització Audiovisual i multimèdia que no exerceix. M'agraden les sèries, pel·lícules, els còmics i un llarg etcétera de coses que ara estan molt de moda

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *