0

Los últimos días

dias_posterAmb les nominacions als premis Gaudí sortides fa pocs dies tocava donar-li una oportunitat a Los últimos días, el film apocalíptic ambientat a Barcelona dels germans David i Àlex Pastor.

D’entrada la peli té molts dels elements que m’atrauen. Futur apocalíptic, supervivència, humanitat en perill d’extinció, etc. I la veritat és que la peli comença molt bé però es va desinflant a mesura que passen els minuts fins arribar a un final molt decebedor.

Barcelona i la fi del món

Una estranya malaltia provoca un pànic horrible a sortit a l’exterior. El terror irracional és tan fort que la humanitat es refugia dins dels edificis, vies de metro o qualsevol indret tancat. En una Barcelona en caos en Marc (Quim Gutierrez) amb l’ajuda de l’Enrique (José Coronado) decideix buscar una manera d’arribar fins a la seva parella a través de túnels i edificis.

De Hollywood a Barcelona

Un virus desconegut que infecta la humanitat, un petit grup de supervivents, perills constants, etc. Los últimos días comparteix molt amb Carriers, el debut cinematogràfic que els germans Pastor van fer a Estats Units amb Chris Pine com a protagonista, però amb la diferència que la primera era molt més rodona que aquesta.

Els dos films no només comparteixen ambientació, en realització i factura també són molt similars (i molt correctes), però la protagonitzada per Pine té menys incongruències i un final més creïble que la d’en Quim Gutierrez.
I és que és al final on rellisca Los últimos días. Un final bucòlic i esperançador que trenca amb tot el que havia aconseguit la peli fins aquell moment. Puc obviar algunes coses estranyes com la sorprenent bona vida que porta la parella d’en Marc vivint durant tres mesos en una consulta ginecològica completament sola, la capacitat que té el GPS de l’Enrique per agafar cobertura a les clavegueres quan el meu no n’agafa ni a cel obert o molts altres petits detalls que trontollen si els penses més de cinc minuts però no puc perdonar convertir el final en un happy ending rollo Casa de la Pradera…

dias_barna

Malgrat tot…

Acostuma a ser molt senzill centrar-se en motius per no recomanar veure una pel·lícula però en aquest cas m’agradaria centrar-me més en els motius pels que val la pena fer-ho.

En primer lloc la peli és bona si deixem de banda el final i el tàndem Gutierrez-Coronado funciona molt bé. La realització i fotografia estan al nivell de qualsevol superproducció de fora i d’aquí trec un dels motius principals per veure-la. Sempre ens queixem que aquí no es fa cine d’estil americà (grans produccions que no siguin comèdies o remembers de la Guerra Civil), doncs cal donar suport a les poques que es fan i més encara si són d’un nivell més que correcte.

 

 

Per si ho vols compartir...Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter
Email this to someone
email
Share on Google+
Google+

Pau Garriga

Graduat en Realització Audiovisual i multimèdia que no exerceix. M'agraden les sèries, pel·lícules, els còmics i un llarg etcétera de coses que ara estan molt de moda

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *