0

Mad Max: Fury road

max1Si us sóc sincer les primeres notícies sobre el reboot de la saga Mad Max em van deixar força indiferent. D’acord que es tractava de la recuperació d’una de les sages mítiques de la meva joventut i la possibilitat de tornar a veure George Miller lluny de porcs parlants o pingüins ballarins però no això em va cridar l’atenció. Els primers tràilers tampoc van fer-me gaire efecte, més aviat el contrari. Tot semblava indicar que la pel·lícula seria un espectacle pirotècnic sense sentit concebut amb l’únic objectiu de quedar bé en pantalla. I no anava desencaminat però la peli és això i molt més; Mad Max és una obra d’art del cinema espectacle fruit d’un geni que et transporta al seu univers i et fot un xute d’adrenalina durant les dues hores que dura la projecció.

Miller agafa la base de l’univers que va crear fa 35 anys i s’aprofita de les millores tècniques d’avui en dia per crear un espectacle com els d’abans. Res de concessions a les noves generacions, res d’explicacions inútils. Mad Max va per feina. O t’adaptes al ritme frenètic de la pel·lícula o acabes atropellat per ella. En uns temps on tot s’intenta donar mastegat i ben explicat el director australià et deixa que t’espavilis sol enmig de l’acció al costat d’un heroi (o antiheroi) que no sabem d’on ve ni tampoc sabem on va. De fet ell mateix es troba tan superat per les circumstàncies com nosaltres mateixos.

Si l’analitzem una mica l’argument no és ni de lluny el punt fort de Mad Max, de fet és el mínim possible per donar un petit sentit a tot el que passa, com tampoc ho serien les actuacions. Tom Hardy i Charlize Theron fan molt bé la seva feina però tampoc és que la pel·lícula els demani un esforç gaire important. Com a molt és Nicholas Hoult qui ha de posar una mica de feina en el seu personatge.

max2
Així doncs si ni l’argument ni les actuacions destaquen a Mad Max què la fa tan especial? Doncs la magnífica ambientació i la seva capacitat de transportar-nos a un univers imaginari on tot és possible i l’intens ritme que des del minut 1 imprimeix la pel·lícula.

Hi ha moltes pel·lícules que es basen en un simple argument per unir escenes d’acció i espectacle però Mad Max ens aporta una cosa totalment diferent, la total rendició a aquest espectacle. Ni falsos moments de tendresa, ni explicacions innecessàries ni fer veure ser més del que realment és. Mad Max és acció, adrenalina i violència i George Miller ens l’ofereix sense concessions ni descans. Que tot a la pel·lícula està passat de voltes? Evidentment, però lluny de voler fer-ho passar per real o donar-li una explicació plausible, Miller fa tot el contrari, porta l’exageració al màxim i amb això aconsegueix crear un univers propi on tot és possible i on acceptes que tot ho sigui.

Miller demostra amb Mad Max que mai s’és massa vell per fotre un clatellot als més joves ensenyant-los que l’acció ben feta no necessita més explicacions que la mateixa acció. Feia temps que no sentia unes descàrregues d’adrenalina com les que he sentit mirant Mad Max, gràcies Mr. Miller.

Per si ho vols compartir...Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter
Email this to someone
email
Share on Google+
Google+

Pau Garriga

Graduat en Realització Audiovisual i multimèdia que no exerceix. M'agraden les sèries, pel·lícules, els còmics i un llarg etcétera de coses que ara estan molt de moda

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *