0

Mentes poderosas

Des que Crepúsculo es va convertir en un fenomen de masses entre els adolescents tots els estudis van bojos per trobar la nova saga juvenil que els ompli les butxaques de milions. L’última aposta l’ha fet 20th Century Fox amb Mentes poderosas, adaptació del primer llibre dels cinc que formen la saga The Darkest Minds series d’Alexandra Bracken. Aquesta nova distòpia juvenil arriba tard i malament a les pantalles de cinema.

Una estranya malaltia ha exterminat la major part dels menors d’edat d’Estats Units. Els pocs que han sobreviscut han desenvolupat unes habilitats especials. En un intent de controlar la situació el govern americà crea uns camps de concentració on els supervivents viuen apartats de la resta del món. Una jove de 16 anys aconsegueix escapar i s’uneix a un grup d’adolescents que intenten arribar a un lloc segur on els joves amb poders poden viure en pau.

Es fa molt complicat centrar-se en el pitjor de Mentes poderosas perquè fa aigües per tots costats. El punt de partida s’aguanta amb pinces i per poc que intentes aprofundir una mica en la història veus que no s’aguanta per enlloc. Si malgrat tot tens la capacitat de creure’t qualsevol cosa com si fossis un votant de Ciutadans i t’empasses l’argument, entren en escena les actuacions dels quatre adolescents protagonistes i els personatges tan bàsics i tòpics que interpreten. Adolescent amb un trauma familiar, jove rebel però amb un cor tendre, enamorament entre els dos protagonistes i l’aparició d’un tercer element en discòrdia. Tot això en poc més de noranta minuts que només serveixen per emmascarar el fet que si rasques una mica en el rerefons dels personatges són totalment buits.

En un món on Marvel té el domini dels personatges amb poders al cinema i DC intenta atrapar-los com pot és molt difícil trobar el teu lloc però d’altres com Push (Paul McGuigan, 2009) o Chronicle ( Josh Trank, 2012) ho han aconseguit per tant no es tracta de la saturació o control del mercat sinó de la qualitat del producte.

Mentes poderosas és el típic producte creat expressament per atraure el públic juvenil però que representa tot el dolent que té aquest tipus de cinema i això li passa factura. Un to més fosc o més adult potser l’haurien ajudat a trobar una personalitat pròpia i no convertir-se en un producte prefabricat que no té més recorregut que aquesta primera entrega.

En una setmana on coincideixen dues pel·lícules centrades en personatges amb poders no tingueu cap mena de dubte, aneu a veure Els increïbles 2 i fugiu el més ràpid que pugueu de Mentes poderosas.

Per si ho vols compartir...Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter
Email this to someone
email
Share on Google+
Google+

Pau Garriga

Graduat en Realització Audiovisual i multimèdia que no exerceix. M'agraden les sèries, pel·lícules, els còmics i un llarg etcétera de coses que ara estan molt de moda

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *