0

Mission Impossible 2

Quatre anys després de la primera entrega arriba Mission Impossible 2 (M:I-2 pels amics) amb un sorprenent canvi de rumb – i de qualitat – respecte a la primera entrega. Aquesta segona es deixa en mans d’en John Woo, especialista en cinema d’acció que venia de triomfar amb Cara a cara i que converteix la pel·lícula en un espectacle pirotècnic buit i sense sentit.

L’agent Ethan Hunt (Tom Cruise) és reclutat per l’IMF per recuperar un perillós virus conegut com a Quimera que ha robat un antic membre de l’agència.

Amb l’entrada de John Woo quedava molt clar el nou rumb que es volia donar a la saga, de fet el guionista Robert Towne va explicar que moltes de les escenes d’acció ja s’havien plantejat molt abans d’escriure el guió i la història. Que una pel·lícula posi les seves bases amb escenes puntuals i després busqui una història per unir-les ja és un mal presagi.

Mirades inacabables i totalment innecessàries, càmeres lentes cada deu minuts, salts impossibles disparant amb dues pistoles i coloms… coloms per tot arreu. L’estil John Woo inunda la pel·lícula. Si a això li sumem una falta total d’imaginació en l’argument, uns diàlegs inversemblants i unes relacions entre els personatges sense cap mena de sentit ens surt la pitjor entrega de la saga Misión Imposible. El director xinès porta l’acció a un nivell d’absurditat que la converteix en ridícula. Les baralles cos a cos es converteixen en un seguit de moviments tan exagerats com poc pràctics però visualment molt espectaculars. Prefereixo no parlar del “duel de cavallers” entre les dues motos… sort que quinze anys més tard McQuarrie arreglarà aquest greuge oferint-nos la millor persecució amb moto que s’ha vist al cinema però encara ens falten tres pel·lícules per arribar-hi.

Tom Cruise s’esforça per defensar el personatge però li falta l’acompanyament necessari per donar-li la personalitat que tenia a la primera i que requereix el personatge. La seva forçada relació amb Thandie Newton no s’aguanta per enlloc i la falta de carisma del seu adversari fa que Cruise no s’hagi d’esforçar per destacar.

Per acabar-ho de rematar, Mission Impossible 2 té l’honor de ser una de les pel·lícules pitjors localitzades de la història del cinema barrejant les falles valencianes amb les processons sevillanes i el vestuari dels Sant Fermins. També és una de les pel·lícules amb “l’honor” de tenir alguns dels errors de continuïtat més exagerats que recordo i dues de les frases més masclistes que he escoltat en un cinema.

Personalment la pitjor entrega de la saga amb diferència. De les seves més de dues hores de metratge només es pot salvar la primera escena amb un Tom Cruise exhibint-se sense complexos. També és cert que és una pel·lícula d’opinions extremes, o la detestes o t’agrada fins al punt de considerar-la de les millors de la saga. Però bé, també hi ha gent que compara dinosaures amb hamburgueses o sigui que per gustos, els colors.

Per si ho vols compartir...Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter
Email this to someone
email
Share on Google+
Google+

Pau Garriga

Graduat en Realització Audiovisual i multimèdia que no exerceix. M'agraden les sèries, pel·lícules, els còmics i un llarg etcétera de coses que ara estan molt de moda

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *