0

Mission Impossible. Ghost protocol

Després de l’èxit de la tercera entrega i amb la fórmula correcte per reviure la saga era qüestió de temps que arribés una quarta pel·lícula. Cinc anys després de Mission Impossible III, Brad Bird agafa les regnes amb una nova entrega que aposta per uns canvis mínims.

L’Ethan Hunt (Tom Cruise) i el seu equip són injustament acusats d’un atemptat contra el Kremlin. La IMF ( Impossible Mission Force) queda desautoritzada i sense cap mena de suport o autorització per operar. Amb els pocs recursos que pot reunir l’Ethan Hunt i el seu equip hauran d’evitar una catàstrofe nuclear.

Brad Bird agafa el llibre d’estil marcat per J.J. Abrams a la tercera entrega i l’aplica a la perfecció en el seu debut lluny del cinema d’animació. La inexperiència de Bird es nota en molts moments de la pel·lícula on allarga de forma innecessària l’acció volent oferir més del necessari a l’espectador. Ghost protocol manté l’estil d’acció creïble però sense oblidar l’espectacle i els moments humorístics que va afegir Abrams a la saga.

Per primera vegada després de quatre entregues, l’equip que acompanya l’agent Ethan Hunt es comporta com un equip creïble i equilibrat i no com simples acompanyants com passava a les anteriors entregues. Ving Rhames repeteix amb l’incombustible Luther Stickell, l’únic personatge a més de Hunt que apareix a totes les pel·lícules, en Benji de Simon Pegg agafa molt més protagonisme oferint el contrapunt humorístic perfecte a Tom Cruise i Jeremy Renner s’uneix a la festa amb un personatge que ens ofereix una versió diferent del que és un agent de la IMF. Lamentablement el personatge de Paula Patton és massa tòpic i no acaba de funcionar en el grup. Per primera vegada veiem un equip amb complicitat i que veus capaç de treballar com un conjunt.

A diferència del que va passar amb John Woo que va trencar amb tot (inclosos els límit del bon gust), sota la batuta d’Abrams i Bad Robot, la saga Mission Impossible ha adoptat el concepte de conjunt i l’intent de formar un univers sòlid i consistent. La tercera entrega comença un camí que continuarà a Ghost protocol i conclourà a Rogue Nation.

Mission Impossible. Ghost protocol és la primera entrega de la saga a prescindir de numeració i canviar-ho per un subtítol, costum que s’ha mantingut fins ara i és la primera sense la producció del binomi Cruise/Wagner.

Si agafem Mission Impossible III com un nou inici i la vara de mesurar de la nova era de la saga podem dir que Ghost protocol és la més fluixa. Això no vol dir ni molt menys que sigui dolenta, simplement és de la més fluixa d’una saga d’un gran nivell.

Per si ho vols compartir...Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter
Email this to someone
email
Share on Google+
Google+

Pau Garriga

Graduat en Realització Audiovisual i multimèdia que no exerceix. M'agraden les sèries, pel·lícules, els còmics i un llarg etcétera de coses que ara estan molt de moda

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *