0

Ninja turtles

tnmt2A cada nou remake o reboot Hollywood fa trontollar una mica més els pilars que van fonamentar la nostra adolescència. En Superman ja no porta els calçotets per fora, l’aranya que va picar Spiderman ja no és radioactiva i ara resulta que el mutagen que va crear les tortugues ninja no és fruit d’un residu tòxic. El que semblava una bona manera per tornar de forma digna les Tortugues ninja a la gran pantalla i fer-ho d’una manera més adulta es converteix en un seguit d’escenes sense gaire sentit i una nova oportunitat desaprofitada

Michael Bay produeix aquest remake amb unes tortugues més realistes que mai i una April O’Neil (Megan Fox) més curta que mai. Com ja he dit al principi s’introdueixen molts canvis al que coneixem de les tortugues, alguns els podem acceptar, d’altres són més difícils de creure.

Ara les tortugues formen part d’un experiment del pare de l’April O’Neil, una nena curiosa i decidida que en cas d’incendi en uns laboratoris químics prefereix salvar quatre tortugues i una rata que ajudar al seu pare. El mestre Splinter ja no és un expert en arts marcials, és una rata mutada que amb un llibre de ninjutsu i molt temps lliure es converteix en un espectacular sensei. També costa creure l’espectacular tecnologia de la qual disposen les tortugues. Tot això seria fàcilment ignorable si la resta de la pel·lícula fos entretinguda, el problema és que excepte quatre escenes i un parell de gags la majoria del metratge és soporífer.

tnmt_portada

Tardem molt a veure les tortugues i centrar les estones que no les veiem en pantalla en la història de l’April O’Neil fa que el ritme de la peli sigui molt irregular. Les escenes de les tortugues estan pensades per ser pur espectacle però sacrificant certa continuïtat o lògica. Mentre l’escena final sobre un edifici a Nova York és més que digne i molt espectacular, l’atac a la mansió Sacks i la posterior fugida per una muntanya nevada deixen molt a desitjar. També està molt ben trobada la barreja entre acció i comèdia molt típica de les tortugues clàssiques. El problema és que amb les tortugues funciona amb l’April O’Neil i el curt de gambals del seu company no.

A mi se’m va fer molt pesada tot i durar poc més d’una hora i mitja.

Per si ho vols compartir...Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter
Email this to someone
email

Pau Garriga

Graduat en Realització Audiovisual i multimèdia que no exerceix. M'agraden les sèries, pel·lícules, els còmics i un llarg etcétera de coses que ara estan molt de moda

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *