2

No profanar el sueño de los muertos

profanar_posterCasualitats de la vida pocs dies després d’una excel·lent xerrada sobre zombis per part d’en Pep Prieto, en Toni de la Torre i en Marc Pastor durant l’Acocollona’t d’aquest any, el Canal+ va decidir programar una de les  pel·lícules que es va recomanar durant la xerrada. Segons l’autor de la Mala dona, No profanar el sueño de los muertos (Jorge Grau, 1974) és de visionat obligatori per tots els fans del gènere així que, amb l’emoció del moment, vaig programar la gravació, vaig fer el corresponent tuit i, com sol passar en moltes ocasions, la vaig deixar oblidada al disc dur del Plus.

Tot està inventat

Deixant de banda el llenguatge narratiu de l’època i els recursos disponibles No profanar el sueño de los muertos podria encaixar perfectament com una peli d’avui dia si li fessin un rentat de cara. Al llarg de la pel·lícula veus com molts dels films actuals que tant s’han posat de moda ara prenen com a referent (entre altres) la peli de Jorge Grau. Fins i tot la base de la creació dels zombis es manté quaranta anys més tard, un fallit experiment revolucionari que provoca un efecte secundari no previst.

A diferència d’altres peli clàssiques que no han envellit bé No profanar el sueño de los muertos aguanta prou bé el tipus si la mirem conscients de les limitacions de l’època. No es fa pesada i aconsegueix entretenir més com moltes pelis estrenades avui dia.

Són zombis, infectats o morts vivents?

Si no m’equivoco la paraula zombi no surt en cap moment de la pel·lícula com tampoc surt la paraula infectat però els podem identificar com una barreja de les dues coses. No són infectats agresius com els de o ni una marabunta com la de World War Z però tampoc són criatures estúpides com a El amanecer de los muertos.
Aquí són morts que tornen a la vida amb l’objectiu de matar humans per tornar a la vida altres morts. Són lents però són llestos. Es poden organitzar i saben utilitzar objectes. En certa manera fan més por que els descerebrats actuals que podem veure cada setmana a televisió (sí, he aprofitat per criticar The Walking Dead).

profanar_actriu

No millora com el vi però aguanta prou bé

Tot i els anys que fa que es va estrenar la podeu veure sense problemes. Simplement heu d’acceptar que els efectes especials d’aquella època eren més rudimentaris i que l’exageració en la interpretació estava ben vista. Deixant de banda tot això gaudireu d’un clàssic del cinema que jo ja he afegit a la meva llista de molt recomanables.

Per si ho vols compartir...Share on FacebookTweet about this on TwitterEmail this to someoneShare on Google+

Pau Garriga

Graduat en Realització Audiovisual i multimèdia que no exerceix. M'agraden les sèries, pel·lícules, els còmics i un llarg etcétera de coses que ara estan molt de moda

2 Comments

  1. Doncs mira, casualment fa poquet la vaig veure per primera vegada. Realment conté elements inquietants encara avui dia, l’escena de l’atac de nit a les ruines, i una base singular , els templaris, però els tics de l’època li fan força mal. Seria interessant un remake de la trilogia.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *