0

Non-stop (sin escalas)

Les bones crítiques de Taken van fer pensar a Liam Neeson que n’hi havia prou en posar la mateixa cara de pal durant 90 minuts per convertir-se en el nou John McClane i és per això que fa uns anys que es dedica a fer el mateix però Taken 2 i Non-stop són els clars exemples que necessites molt més (un guió creïble per començar…) per convertir-te en una icona del gènere.

Però deixem de banda les peripècies familiars del personatge de Neeson (que tornaran amb Taken 3 segons es rumoreja) per centrar-nos en el film que acaba d’estrenar amb Jaume Collet-Serra darrera la càmera.

Adverteixo que a partir d’aquest punt tindreu spoilers de la pel·lícula. Us recomano seguir llegint així us estalvieu 106 minuts de tonteria i podeu dedicar la pasta de l’entrada a fins més productius.nonstop3

Bill Marks (Liam Neeson) és un agent de seguretat aèria que reuneix tots els tòpics. És alcohòlic, té problemes familiars, problemes per relacionar-se amb els seus companys, i un llarg etcètera de tics recurrents que fer-nos creure que és el típic antiheroi amb el que ens podrem sentir identificats. En un vols de Nova York a Londres (que evidentment fa a contracor però que si veu obligat per la feina) es veu immers en una conspiració per segrestar l’avió i fer que totes les pistes apuntin a ell.

Una de les coses que més m’ha emprenyat de la peli, és que t’intenta vendre un guió intel·ligent. La trama de la conspiració per incriminar el personatge se’ns presenta com un gran trencaclosques on totes les peces encaixaran com per art de màgia… I és realment així, o creus en la màgia o no t’ho empasses.

posterPer començar tenim dos personatges que decideixen portar a terme una acció terrorista per reivindicar la falta de seguretat que va provocar els atemptats del 11-S… Una mica tard però tothom conspira al seu ritme. Per portar-ho a terme elaboren un complicat pla on són capaços de preveure què farà cada passatger del vol i com reaccionaran a cada acció. Collet-Serra ens intenta vendre que són capaços d’això però no de conéixer prou el caràcter de cada un per a veure que un és un terrorista suïcida i l’altre només vol pasta.
La pel·lícula juga amb què qualsevol pot ser el terrorista, no és una mala jugada, però al descobrir el misteri ens has de fer alguna explicació. Presentar els “dolents” sense cap explicació és fer trampa. Igual poden ser els dos personatges que he esmentat abans com una nena petita que intenta donar el toc tendre al personatge principal com una maleta que estigui a la bodega de càrrega. Si t’ho creus bé, en cas contrari no has entès l’argument.

A més Non-stop està farcida de situacions ridícules que es van succeint en pantalla com si fossin la millor idea del segle. Tenim l’avió segrestat, 150 passatgers pensant en revoltar-se contra el protagonista, els nervis a flor de pell però regalar bitllets d’avió gratis durant un any és la manera de fer seure i calmar a tothom. La bomba està amagada dins d’un maletí ple de cocaïna. Com ha arribat allà? Ni idea però queda guay en pantalla. I així mil i una situacions que no s’aguanten per enlloc.

Us deixo el tràiler on us expliquen tota la pel·lícula (inclós el moment homenatge a John Woo) i, si us hi fixeu una mica, també veure els dos responsables del segrest.

En definitiva, Non-stop ens intenta vendre una pel·lícula d’acció com les que es feien abans però amb aires de thriller intel·ligent que no s’aguanta per enlloc. Un intent fallit d’aprofitar la fama que ha agafat Liam Neeson en el gènere d’acció i un nou (i fallit) intent de Jaume Collet-Serra de fer-se un lloc en la indústria del cinema.

Per si ho vols compartir...Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter
Email this to someone
email
Share on Google+
Google+

Pau Garriga

Graduat en Realització Audiovisual i multimèdia que no exerceix. M'agraden les sèries, pel·lícules, els còmics i un llarg etcétera de coses que ara estan molt de moda

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *