0

One cut of the dead

Ja tinguis un pressupost de 100 milions o dos bitllets de 50 euros a la butxaca, en el món del cinema la passió pel que fas es transmet a la pantalla i aquest és un dels grans valors de One cut of the dead. La comèdia zombi del moment està causant furor a festivals d’arreu del món per la seva proposta original i la passió amb la qual la promocionen els seus integrants. No vaig tenir l’ocasió de veure-la al festival de Sitges de l’any passat però coneguts que van fer-ho i van poder interactuar amb l’equip en destaquen la seva simpatia i proximitat. Això que és vàlid per festivals i aficionats no ha semblat suficient per a les distribuïdores de circuit comercial que l’han estrenada tard i malament.

One cut of the dead ens ofereix dues històries en una. Els primers trenta minuts ens presenten una delirant – i molt sovint desconcertant – pel·lícula de zombis de sèrie Z rodada amb una càmera, en un únic pla seqüència, un pressupost ínfim i unes actuacions tirant a mediocres. Aquesta és la part que pot tirar més enrere a un públic poc acostumat a valorar el cinema de baix pressupost i incapaç de veure més enllà dels efectes visuals o les grans interpretacions. Un cop superats aquest primer tram trobem una pel·lícula totalment diferent, aquella que ens posa llum sobre què acabem de veure i dóna sentit a tota el que ha passat minuts abans. Arribar a aquesta part és imprescindible per entendre i valorar totalment One cut of the dead.

Igual que ha fet Tarantino amb Once upon a time in Hollywood, One cut of the dead és una carta d’amor al cinema i a fer cinema. És evident que les dues produccions es troben a anys llum en producció i recursos però comparteixen missatge i intenció. La pel·lícula també és un homenatge a tots aquells que, en algun moment o altre, hem fet o intentat fer una pel·lícula o un curtmetratge i que només l’hem pogut tirar endavant gràcies a l’esforç d’un sacrificat grup d’amics i coneguts i les ganes i il·lusió que es posen a cada projecte.

Tot i la seva vocació clarament còmica i l’evident falta de pressupost no cal de desmerèixer l’esforç tècnic i humà que requereixen els primers trenta minuts de metratge. Si realitzar una seqüència com aquesta ja és complicat de per si, imagineu fent-ho bé imitant que s’està fent malament. Aquí és on el pressupost i la tècnica s’aparten per deixar lloc a la passió i les ganes.

A partir d’ara One cut of the dead ha passat a formar part de la meva llista de comèdies zombi on hi ha títols tan extraordinaris com Shaun of the dead o Ana and the apocalypse.

Per si ho vols compartir...Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter
Email this to someone
email

Pau Garriga

Graduat en Realització Audiovisual i multimèdia que no exerceix. M'agraden les sèries, pel·lícules, els còmics i un llarg etcétera de coses que ara estan molt de moda

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *