0

Pain & Gain

Si unim Michael Bay, Matt Walhberg i Dwayne ‘The Rock’ Johnson el que tots esperem és una d’aquelles pelis d’acció que passen per la cartellera sense pena ni glòria i que tard o d’hora acabem veient una tarda de diumenge a Antena3, per sorpresa meva Pain&Gain s’escapa d’aquesta fórmula i ens regala una comèdia molt entretinguda i on destaquen els estrambòtics personatges que la protagonitzen.

posterDirector: Michael Bay
Actors: Mark Walhberg, Dwayne Johnson, Tony Shalhoub
Duració: 129 minuts
Gènere: Comèdia

Només amb l’argument ja veus que la cosa no serà la típica peli d’acció de sempre. Tres aficionats al culturisme decideixen segrestar un multimilionari i obligar-lo a signar tot tipus de papers per cedir-los legalment tota la seva fortuna. Aquest trio està format per Daniel Lugo (Walhberg) un obsessionat en viure el somni americà, Pau Doyle (Johnson) un expresidiari que ha descobert Jesús i Adrian Doorbal (Anthony Mackie) un addicte als esteroides. Tot el que tenen de músculs els falta de cervell i el segrest es complica quan descobreixen que la víctima és més dura del que sembla.

Tot i canviar el gènere que l’ha fet més conegut Michael Bay utilitza tots els recursos típics de les seves pel·lícules d’acció a favor d’una història força surrealista i més basada en els personatges que en explosions. Fins i tot fa un petit homenatge a Bad Boys (una picada d’ullet a una tercera part?), en una escena calcada on canvia un tiroteig de l’original per una escena més estrambòtica en aquesta.

Com he comentat és una pel·lícula més de personatges i són els personatges (i els actors que els interpreten) els que porten la peli a un altre nivell. Ja coneixem la faceta humorística de Dwayne Johnson, un actor de qui encara em sorprèn la seva expressivitat facial enfront d’altres actors amb molta més carrera a les seves espatlles. Fins i tot Walhberg, un actor que no em diu gaire res, es nota còmode en el paper i aconsegueix transmetre i fer creïble el seu personatge però és un secundari, Tony Shalhoub qui s’emporta tots els elogis. Quan l’actor de Monk està a pantalla es menja tota la resta d’actors amb la seva interpretació. Aquests serien els més destacables però tots els secundaris tenen el seu què i fan funcionar la peli.

peli

Un altre punt a favor de Bay és la utilització d’una veu en off on anem escoltant els pensaments dels diferents personatges en diverses situacions i és un magnífic recurs que aporta humor i segones lectures al que passa en pantalla.

Si no l’heu vist us la recomano molt. És una mica llarga però no es fa pesada i passa molt bé.

 

Per si ho vols compartir...Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter
Email this to someone
email
Share on Google+
Google+

Pau Garriga

Graduat en Realització Audiovisual i multimèdia que no exerceix. M'agraden les sèries, pel·lícules, els còmics i un llarg etcétera de coses que ara estan molt de moda

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *