0

Paradise Hills

Alice Waddington debuta en la direcció de llargmetratges amb una pel·lícula estèticament curiosa i argumentalment interessant però que falla en el seu desenllaç. Amb un guió de Nacho Vigalondo i Brian Deleeuw, la pel·lícula és una faula que amaga una forta crítica social i està protagonitzada per un seguit d’estrelles del món del cinema.

L’Uma (Emma Roberts) es desperta en una illa anomenada Paradise on es porten noies joves i conflictives per tal de reconduir el seu comportament.

Sota l’estètica recarregada i les actuacions expressament forçades, s’amaga una crítica cap als estereotips que marca la societat i les pressions que reben les joves d’avui dia. Tot i estar ambientada en un futur del qual no en sabem res, la pel·lícula tracta temes i problemàtiques actuals. Diferència de classes, perfecció del cos, comportaments adequats i un llarg etcètera de convencions socials que Paradise Hills posa davant de l’espectador camuflats sota una estètica de conte de fades. En certs moments arriba a recordar la Inocencia interrumpida de James Manglod passada pel filtre de la Sucker Punch de Snyder. Aquesta estètica pot tirar enrere a cert públic però val la pena donar-li una oportunitat.

Waddington aprofita l’altaveu que li dóna el cinema per reivindicar l’empoderament femení amb una pel·lícula protagonitzada totalment per dones i on els homes tenen un paper reduït. El personatge interpretat per Roberts trenca el tòpic de la noia fràgil que necessita el príncep blau per ser salvada. Malauradament encara hi haurà que trobarà en això un motiu per no veure o criticar la pel·lícula, en aquest cas el millor que es pot fer és ignorar aquests personatges.

On Paradise Hills falla estrepitosament és en el desenllaç de la història. En un moment donat la pel·lícula agafa un to fantàstic/sobrenatural que no saps ben bé d’on surt i també fa una resolució massa confusa que t’allunya de la pel·lícula. El tercer acte és massa ràpid i precipitat.

Malgrat tot, Paradise Hills és una aposta arriscada i força trencadora que val la pena veure tot i no ser rodona del tot.

Per si ho vols compartir...Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter
Email this to someone
email

Pau Garriga

Graduat en Realització Audiovisual i multimèdia que no exerceix. M'agraden les sèries, pel·lícules, els còmics i un llarg etcétera de coses que ara estan molt de moda

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *