0

Perfectos desconocidos

Perfectos desconocidos és l’adaptació que Álex de la Iglesia ha fet de l’èxit italià Perfetti sconosciuti de Paolo Genovese, una pel·lícula que, curiosament, sembla pensada i escrita pel propi director basc. Perfectos desconocidos comparteix tots els elements característics dels films de de la Iglesia, personatges potents, un escenari tancat i situacions que posen al límit els protagonistes i treuen la seva veritable naturalesa.

Set amics de tota la vida queden per sopar. Tres són parella i un s’acaba de divorciar. Per fer més entretingut el sopar decideixen fer un joc amb els telèfons mòbils que posarà al descobert els seus secrets més inconfessables.

Perfectos desconocidos és un excel·lent treball d’actors, un regal pels seus protagonistes. Juana Acosta, Eduardo Noriega, Dafne Fernández, Belén Rueda, Pepón Nieto i uns brillants Ernesto Alterio i Eduard Fernández posen rostres al grup d’amics i des del primer a l’últim ens regalen unes grans interpretacions. Tota la pel·lícula és una muntanya russa d’emocions que els protagonistes interpreten de forma brillant i molt convincent.

Álex de la Iglesia és un especialista a mostrar la part fosca i oculta dels seus protagonistes. Ho vam veure a La Comunidad i, més recentment a El bar. A Perfectos desconocidos ho porta al límit enfrontant un grup d’amics de tota la vida que van descobrint que no es coneixen tant com semblava. Aquest enfrontament marca el ritme de la pel·lícula que comença molt tranquila i va agafant ritme fins a arribar a un final d’infart. El que està present des del minut 1 és una brutal tensió generada per una calma tensa entre els protagonistes. Situacions quotidianes, petites discussions, mirades i un llarg etcètera de petites coses que ens mantenen en tensió a l’estar pendents del moment en què tot explotarà. Perfectos desconocidos és una comèdia incómode. Les situacions on s’escapa el riure són situacions tenses, no pensades per funcionar com un acudit. De fet la pel·lícula s’acosta més al drama que a la comèdia però té aquest tó distés que li dóna la categoria de comèdia dramàtica.

Perfectos desconocidos té tots els bons elements que caracteritzen el cinema d’Álex de la Iglesa però també els dolents. Com passa en moltes de les pel·lícules del director el final m’ha semblat massa precipitat. Perfectos desconocidos hauria d’aprofundir molt més en la seva part fantàstica o eliminar-la totalment per ser perfecta. En alguns moments m’ha recordat a Coherence, però mentre la magnífica pel·lícula de James Ward Byrkit, accepta i aprofita molt la seva part fantàstica, Perfectos desconocidos o converteix en una simple anècdota i no li treu tot el suc possible.

Per si ho vols compartir...Share on FacebookTweet about this on TwitterEmail this to someoneShare on Google+

Pau Garriga

Graduat en Realització Audiovisual i multimèdia que no exerceix. M’agraden les sèries, pel·lícules, els còmics i un llarg etcétera de coses que ara estan molt de moda

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *