0

Què m’ha agradat d’aquest 2017?

El desembre és el moment que tots aprofitem per fer balanç de l’any que deixem enrere i fer les típiques llistes del m’ha agradat/no m’ha agradat. Ja fa un parell d’anys que vaig decidir que la llista de resum de l’any del blog no es basaria en la qualitat de les pel·lícules sinó amb les sensacions que m’havien deixat. Més encara, la llista està feta amb pel·lícules que he vist – per primera vegada – al llarg d’aquest 2017, no cal que siguin estrenes d’aquest mateix any.

A continuació un resum del millor del meu 2017, segurament trobareu a faltar moltes coses però el temps per veure pelis és el que és i no dóna per tot.

1.- Guardianes de la galaxia Vol.2 (James Gunn, 2017) – Aquí podeu llegir la crítica

Per mi el millor d’aquest 2017, una pel·lícula amb la qual he rigut, m’he emocionat i m’ha entretingut des del principi fins al final. Guardianes de la Galaxia vol.2 agafa el millor de la primera part i ho porta a un nivell superior. La química entre els protagonistes és espectacular i la barreja d’humor i èpica està feta amb un equilibri brillant. Després de Winter soldier és el millor que ha fet Marvel.

2.- Dunkerque (Christopher Nolan, 2017) – Aquí podeu llegir la crítica

A Christopher Nolan o l’odies o t’encanta, és d’aquells directors que genera amor i odi a parts iguals. Jo formo part del grup als quals ens encanta el director i després de veure Dunquerke encara més. Nolan s’allunya de l’estil d’història al que ens té acostumats per signar una pel·lícula crua i real on no hi ha protagonistes, l’únic protagonista és la guerra i com la viuen aquells que s’hi veuen atrapats.

3.- Train to Busan (Sang-ho Yeon, 2016) – Aquí podeu llegir la crítica

Si en Callahan Ruiz recomana una pel·lícula zombie tant li fa si és coreana, filipina o esquimal, la vas a veure i punt. Train to Busan és una dosi brutal d’adrenalina que et manté enganxat a la butaca des del primer minut. Train to Busan té un ritme endimoniat que atrapa i manté la tensió durant tota la pel·lícula. Una de les millors pel·lícules del gènere zombi que he tingut l’ocasió de veure een els últims temps.

 

4.- Wonder Woman (Patty Jenkins, 2017) – Aquí podeu llegir la crítica

Després de Batman vs Superman i Suicide Squad, les meves esperançes respecte Wonder Woman eren molt baixes però la proposta de Patty Jenkins fuig del vist a Warner i DC fins aquell moment i crea una gran pel·lícula amb un gran personatge. Emoció, acció, èpica i llum, molta llum, coses que trobem a faltar en la resta de pel·lícules de l’univers DC.

5.- Coherence (James Ward Byrkit, 2013) – Aquí podeu llegir la crítica

Internet és magnífic i les xarxes socials encara més. Si no fos per una conversa casual a twitter, mai hauria trobat aquesta petita joia de ciència-ficció. Un gran guió i unes magnífiques interpretacions que supleixen qualsevol mancança de pressupost. Un relat que en fa prou amb un menjador i l’exterior d’un barri residencial per crear una història complexe i retorçada que sorprèn, desconcerta i enganxa.  Coherence demostra que la ciència-ficció no necessita de grans artificis per ser espectacular.

6.- Fast And Furios 8 (F. Gary Gray, 2017) – Aquí podeu llegir la crítica

Hi havia molt interès per veure si la saga era capaç de superar la desaparició d’en Paul Walker i mantenir l’atenció del públic. The fate of the furious és un nou inici per la saga deixant gran part del seu protagonisme a personatges secundaris sense restar-li importància a Vin Diesel. La nova entrega de la saga fa el que millor sap fer, oferir espectacle i adrenalina.

7.- Star Wars. Los últimos Jedi (Rian Johnson, 2017)

Que Star Wars formi part d’aquesta llista és més una qüestió de principis que de valoració de la pel·lícula. Vaig decidir esperar a publicar-la per si era capaç de robar el primer lloc a Guardianes de la Galaxia però ja podeu veure que no ha estat així. Star Wars. The last Jedi té alguns dels millors moments de la saga galàctica i alguns dels més innecessàris. Aquesta mateixa setmana podreu llegir els motius a la crítica que publicaré.

8.- Logan (James Mangold, 2017) – Aquí podeu llegir la crítica

Han fet falta tres pel·lícules i un canvi temporal per fer honor al personatge de Wolverine. Hugh Jackman es posa per última vegada a la pell de l’heroi de Marvel en una pel·lícula més fosca, adulta i molt necessaria per retre homenatge a un personatge molt estimat.

9.- El cadáver de Anna Fritz (Hèctor Hernández Vicens, 2015) – Aquí podeu llegir la crítica

No m’agrada passar-ho malament al cinema, per regla evito pel·lícules de terror però El cadáver de Anna Fritz em va cridar l’atenció. El debut cinematogràfic d’Hèctor Hernández Vicens és una pel·lícula claustrofòbica, tensa i pertorbadora que no et deixa apartar la mirada de la pantalla. El cadáver de Anna Fritz no és terror, és tensió i una magnífica pel·lícula que no podeu deixar passar.

 

10.- La doncella (Chan-wook Park,. 2016) – Aquí podeu llegir la crítica

Els seus 144 minuts poden tirar enrere però el domini del ritme del director sud-coreà fa que passin en un instant. Un relat hipnòtic i pertorbador que barreja intriga i erotisme a parts iguals.

No puc deixar aquesta entrada sense fer algunes mencions especials amb les quals també m’ho he passat molt bé però que no han entrat a la llista.

1.- Ballerina – No tota la bona animació ve de Pixar o Dreamworks. Petites productores també fan petites joies. (crítica)

2.- Thor Ragnarok – El canvi d’estil li ha vingut molt bé al Déu de Tro (crítica)

3.- The Babysitter – Una gamberrada molt divertida que podeu veure a Netflix. (crítica)

4.- Perfectos desconocidos – Amb un final diferent crec que hauria tingut possibilitats d’entrar a la llista. (crítica)

Per si ho vols compartir...Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter
Email this to someone
email

Pau Garriga

Graduat en Realització Audiovisual i multimèdia que no exerceix. M'agraden les sèries, pel·lícules, els còmics i un llarg etcétera de coses que ara estan molt de moda

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *