0

Ready Player One

Steven Spielberg adapta de forma magistral Ready Player One, la primera novel·la d’Ernest Cline que ens situa en un futur on la majoria de la humanitat sobreviu com pot en el món real mentre es refugia en un món virtual anomenat Oasis.

Un dels trets més característics de la novel·la d’Ernest Cline és el constant homenatge a les pel·lícules, sèries, llibres i la música dels anys 80. Tot un desplegament de nostàlgia que Spielberg sap dosificar molt més que Cline.

L’any 2045 els recursos energètics s’estan esgotant i la majoria de la humanitat sobreviu en barriades superpoblades. L’únic refugi que queda és OASIS, un món virtual on la gent pot ser tot el que vulgui. Dins OASIS existeixen dues faccions, els Sixers i els Gunters que competeixen per ser els primers a trobar l’ou de pasqua que va amagar el seu creador i que atorgarà el control del món virtual al primer que el trobi.

Steven Spielberg ens regala una fantàstica aventura juvenil que entreté i enganxa des del primer minut. El desplegament visual és espectacular i et manté amb la boca oberta cada vegada que la pel·lícula entra a OASIS. Moltes produccions voldrien tenir el nivell visual que ofereix Ready Player One. Les referències  a la cultura dels 80 que omplen de forma constant el llibre aquí apareixen de forma tangencial sense carregar l’espectador però aconsegueixen arrencar un somriure a tots aquells que vam viure aquella època. És una pel·lícula que necessita dos o tres visionats per veure-ho tot i, estic segur que a la quarta vegada encara trobaríem alguna cosa nova.

Però no tot és perfecte a Ready Player One, cada vegada que la pel·lícula surt d’OASIS i centra l’acció en el món real el ritme cau una mica i les interpretacions pateixen molt. La versió virtual de Tye Sheridan és molt més expressiva que la versió real i la química que existeix entre el grup protagonista desapareix quan són els actors reals els que l’han d’interpretar. Ens enlluerna tant el món virtual que el real queda eclipsat i vols deixar-lo enrere ràpid.

La base de la pel·lícula és l’esquema típic de les aventures juvenils amb enamorament inclós però Spielberg no en renega en cap moment. De fet és molt conscient de la història que està adaptant i què ha d’oferir que no és altra cosa que entreteniment pur i dur.

Ready Player One és un viatge al passat on Spielberg torna a demostrar que és un dels millors directors de la història del cinema i que entén perfectament que el concepte entreteniment i diversió  no està renyit amb fer una bona pel·lícula. La màgia de Spielberg aconsegueix enganxar a tots aquells que vam viure l’època dels vuitanta com a tots aquells que no saben que és un DeLorean o han vist mai Akira.

Per si ho vols compartir...Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter
Email this to someone
email
Share on Google+
Google+

Pau Garriga

Graduat en Realització Audiovisual i multimèdia que no exerceix. M'agraden les sèries, pel·lícules, els còmics i un llarg etcétera de coses que ara estan molt de moda

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *