0

Sharknado 2: The second one

sharknado2Ja vaig comentar en el post sobre Sharknado de l’any passat que algunes coses no les entenia. La pitjor peli que havia vist en temps es va convertir en un fenomen viral i milers de fans van començar a inundar les xarxes socials amb lloances cap aquell despropòsit. Com era evident es va començar a preparar una segona part per aprofitar l’èxit del moment i el resultat és Sharknado 2: The second one, un sense sentit pitjor que l’anterior i, si és possible, encara més mal fet.

No m’interpreteu malament, sóc gran defensor de la serie-B i trobo molt mèrit fer pel·lícules de baix pressupost fent servir els poc recursos disponibles per crear una cosa que t’agrada però una cosa és substituir recursos per imaginació i l’altre és fer malament les coses. Fins i tot m’agraden les pelis de monstres de SyFy però aquest fenomen em supera.

Sharknado 2: The second one cau en els mateixos problemes que l’anterior, males interpretacions, errors de continuïtat, falta de ritme però n’afegeix de nous. Aquesta seqüela deixa de banda els taurons (únic motiu que pot impulsar a veure la peli) per centrar-se en una història de personatges i no ens enganyem, si tens Ian Ziering i Tara Reid com a caps de cartell no els pots demanar res. La majoria dels actors són incapaços de gesticular el més mínim de les quantitats de botox que porten al rostre. Ja sabem que els efectes especials de The asylum són cutres però són molt millors que moltes de les cirurgies a les que s’han sotmès la majoria d’actors que formen el repartiment. De fet un primer pla de la Tara Reid intentant expressar preocupació és la cosa més terrorífica que he vist en anys a televisió.

tarareid

Tot es podria resumir en tres paraules, és una merda. Ja vaig perdre el temps mirant-la i no penso perdre’l gaire més comentant-la. És evident que vaig decidir fer-ho i que me la podia haver estalviat però per parlar d’alguna cosa millor haver-la vist, no? Com a mínim ara puc dir amb fonament que és una merda.

Ah! Sí que té un punt positiu. Em va fer gràcia tornar a veure Robert Hays als comandaments d’un avió amb problemes durant un vol. Si us fa gracia veure-ho teniu la sort que són els deu primers minuts de pel·lícula i la temptació d’arrencar-vos els ulls encara és menor. Si us manteniu desperts, no heu apagat la tele o no us heu arrencat els ulls al llarg de la pel·lícula veureu més cares conegudes o mínimament conegudes com Will Wheaton, Richard Kind o Judd Hirsch.

Per si ho vols compartir...Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter
Email this to someone
email
Share on Google+
Google+

Pau Garriga

Graduat en Realització Audiovisual i multimèdia que no exerceix. M'agraden les sèries, pel·lícules, els còmics i un llarg etcétera de coses que ara estan molt de moda

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *