0

Sitges 2015 – Attack on Titan I

titans3Cada cop tinc més clar on es troba el meu problema amb el cinema japonès (i l’asiàtic en general), no es tracta de la cultura radicalment diferent de la nostra, ni de l’idioma que no entenc ni per casualitat, es tracta de la sobreactuació. No entenc la manera d’actuar com si ens trobéssim en una grotesca obra de teatre, ampliant les gesticulacions fins a fregar el límit i amb unes reaccions desproporcionades al que està passant. Attack on Titan, adaptació del manga Hajime Isayama al cinema, pateix aquest problema, aquest i que és dolenta de nassos.

En un futur l’aparició d’uns misteriosos titans que s’alimenten de carn humana, condemna els supervivents a viure en zones protegides per grans muralles que els titans no poden superar. Anys de tranquil·litat acaben el dia que un tità gegant destrueix una de les muralles exteriors i els titans poden entrar.

El que podria ser una bona peli d’acció es converteix en una història amb falta de ritme i amb escenes d’acció confuses i infantils. Els titans es regeneren excepte si ataques en un punt concret i per fer-ho els humans utilitzen un sistema de moviment que els permet moure’s com si fossin parent de spiderman i que en cap moment t’expliquen i fa encara més confuses les escenes d’acció. Uns éssers gegants devorant humans et fa preveure sang i fetge a gogo però això tampoc s’acaba de complir. Si que tenim alguns moments on la sang esquitxa la pantalla (literalment) però es queda en un punt mig, no és infantil però tampoc li dóna el joc que podria tenir. Falta més violència explicita si vols destacar d’alguna manera.

titans2

De les actuacions no en parlaré, ja he comentat al principi que no entenc el mètode d’actuació com tampoc entenc les relacions entre els personatges ni les seves motivacions o preocupacions. Serà cosa de les diferències culturals. El que tinc clar és que mentre passaven els minuts no podia deixar de pensar com gaudiria de la pel·lícula si a l’inici dels crèdits hagués sortit “Directed by Michael Bay“.

Els titans és l’única cosa que salvo de la pel·lícula. Éssers gegants amb forma de japonesos asexuats i amb un rostre deformat que provoquen la repulsa i la nquietud que necessita la pel·lícula.

L’adaptació al cinema s’ha dividit en dues parts, per sort el dia de Sitges només projectaven la primera.

Per si ho vols compartir...Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter
Email this to someone
email

Pau Garriga

Graduat en Realització Audiovisual i multimèdia que no exerceix. M'agraden les sèries, pel·lícules, els còmics i un llarg etcétera de coses que ara estan molt de moda

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *