0

Sitges – Goal of the dead

goalposterDurant una setmana Sitges es converteix en un gran expositor de morts vivents. Podem trobar zombis, infectats, infectats zombis, zombis infectats, zombis nazis, castors zombis i un llarg etcètera de personatges que d’una manera o altra només tenen un objectiu, tornar a la vida i devorar tot aquell que passi per davant seu. Aquesta matinada a la nit + zombi s’han pogut veure uns nous exemplars, els zombis futbolistes de Goal of the Dead.

En Sam Lorit (Alban Lenoir) és un jugador de futbol al final de la seva carrera. El seu equip viatja fins a la petita ciutat de Caplongue per disputar la final de la copa de França contra l’equip on va debutar i que ara l’espera per retreure-li que abandonés l’equip. Al poc de començar el partit un jugador apareix al camp i comença a atacar de forma violenta els jugadors i l’afició, els habitants de Caplongue hauran de fer el possible per sobreviure.

Val la pena Goal of the dead? O és una de les moltes pelis que ha volgut aprofitar la fama dels zombis afegint un ..the dead al final? Un servidor s’inclina més per la segona opció. La peli es queda en un punt indefinit que no acaba de fer el pes a ningú. No fa riure, no fa por, no fa fàstic… simplement deixa passar els minuts mentre encadena escenes que salten del drama barrejat amb gracietes a l’intent de crear tensió amb les escenes típiques d’aquest estil de peli. Una sensació constant mentre mires Goal of the Dead és que inicialment els seus creadors tiraven cap a un estil de pel·lícula amb crítica sobre la comercialització de l’esport però van decidir afegir-hi zombis al no veure’s capaços de fer alguna cosa decent amb aquest concepte. El resultat? Tampoc han fet res decent amb això.

goal2

Els personatges són plans  i tirant a estúpids però en alguns moments els directors (sí, n’han fet falta dos per parir això, Benjamin Rocher i Thierry Poiraud) els volen donar una profunditat que no només s’escapa de les possibilitats dels personatges, també va més enllà de les possibilitats dels actors que els interpreten.

Com veieu tot i les baixes expectatives amb les quals encarava la peli no ha aconseguit ni arribar al mínim. És cert que no és prou dolenta per a fer-te deixar de veure-la però es limita a fer passar els minuts mentre esperes que s’acabi.

 

Per si ho vols compartir...Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter
Email this to someone
email

Pau Garriga

Graduat en Realització Audiovisual i multimèdia que no exerceix. M'agraden les sèries, pel·lícules, els còmics i un llarg etcétera de coses que ara estan molt de moda

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *