0

Snowpiercer

En el futur el món està completament congelat per culpa d’un experiment fallit per solucionar el canvi climàtic. Els únics supervivents són els passatgers d’un tren que mai s’atura. Organitzats per classes socials, les diferències entre els passatgers de primera classe i els de l’últim vagó estan a punt d’esclatar en una revolució.

cartellDirecció: John-ho Bong
Actors: Chris Evans, Jamie Bell, Tilda Swinton
Duració: 126 minuts
Gènere: Ciència-ficció

El director de The Host agafa la seva primera superproducció en llengua anglesa i amb actors reconeguts per presentar-nos una història postapocalíptica amb la sensació de veure alguna cosa diferent però que s’acaba basant en el que hem vist mil vegades.
L’arrencada del film és bastant decent, l’ambientació és més que correcte, la claustrofòbia que transmet està ben reeixida. Fins i tot Chris Evans i Jamie Bell defensen prou bé els seus personatges. És a partir del moment que la història s’ha de desenvolupar on comencem a veure alguns problemes que la pel·lícula arrossega fins al final.

La peli es va desenvolupant com si es tractés d’un videojoc, on els personatges van passant pantalles. El principal problema d’aquesta fórmula és que la majoria de situacions no tenen la suficient força per a mantenir les dues hores que dura. Escenes com la del túnel tenen molta força però estan mal resoltes i d’altres no tenen ni cap ni peus o són simples tópics per omplir minuts.

Al mateix temps tenim un gran desequilibri per part dels protagonistes. Pel costat dels ‘bons’ tenim tres personatges ben definits (Chris Evans, Jamie Bell i John Hurt) i amb caràcter però per l’altra bàndol no tenim ningú que sigui capaç d’estar al seu nivell. Els ‘dolents’ són simples exageracions sense massa sentit.

snowpiercer

Ja per acabar és al final on tot es precipita d’una manera exagerada mentre que el ritme narratiu s’alenteix fins a fer-se avorrit. D’un inici prou original anem fins a un final tòpic on tot es basa en la idea de llibertat de pensament d’un grup que, en realitat, està controlat per un altre (el mateix que veiem a Matrix sense anar més lluny)., simplement canvia l’escenari on succeeix l’acció. S’intenta donar una espècie de divinitat al tren però es fa d’una manera ràpida i que no acaba de lligar i es fa una senzilla crítica a l’explotació infantil però d’una manera tan ràpida que si et despistes et passa completament per alt.

En definitiva, una peli entretinguda però que està lluny del que es podia esperar d’ella.

Per si ho vols compartir...Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter
Email this to someone
email
Share on Google+
Google+

Pau Garriga

Graduat en Realització Audiovisual i multimèdia que no exerceix. M'agraden les sèries, pel·lícules, els còmics i un llarg etcétera de coses que ara estan molt de moda

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *