0

Spiderman. Lejos de casa

Endgame va significar el final d’una era. El gruix de personatges que havien format l’univers cinematogràfic Marvel des d’aquell increïble Iron man del 2008 s’acomiadaven del públic per deixar pas a una nova generació d’herois. El camí va quedar tancat però moltes preguntes quedaven a l’aire. Spiderman. Lejos de casa, no ve per aclarir aquestes preguntes però si per ser un epíleg del què vam viure fa uns mesos i, en certa manera, un pròleg d’allò que ens espera.

Després de la victoria contra Thanos, la desaparició de molts Avengers i el retorn d’aquells que el Tità va fer desaparèixer, el món intenta recuperar la normalitat. Molt afectat per la mort d’en Tony Stark, en Peter Parker (Tom Holland) torna a la rutina de l’escola amb un viatge final de curs amb els seus companys que es converteix en una nova aventura en aparèixer els Elementals i un nou aliat, en Mysterio (Jake Gyllenhaal).

Com passa amb la majoria de pel·lícules Marvel que complementen la història principal, Lejos de casa és una pel·lícula lleugera, que fuig de la tensió i de les repercussions que porten amb elles les pel·lícules grans. Això no vol dir que el nivell sigui baix, simplement més lleuger. Spiderman. Lejos de casa es pot dividir en dues parts ben diferenciades, en primer lloc tenim una aventura juvenil amb tocs de comèdia romàntica i una segona part molt més centrada en l’acció i el drama. L’equilibri entre aquestes dues parts està molt ben trobat i fa que la pel·lícula sigui fluida i amena tot i la seva llarga duració.

Si amb Homecoming vam viure la presentació del personatge amb Lejos de casa explorem una mica més la psicologia del personatge i què significa ser Spiderman. També explora les repercussions de convertir-se en un dels pocs herois accessibles que té el món després d’Endgame. Com ja passava amb les altres pel·lícules Tom Holland es converteix en un perfecte Spiderman. L’actor combina a la perfecció la força i la innocència del personatge i també la timidesa del seu alter ego. El mateix passa amb la relació de l’heroi i els secundaris. En aquesta entrega donant més protagonisme a la relació entre MJ, Happy Hogan i Nick Fury amb l’heroi aràcnid. Un gran encert d’aquesta nova pel·lícula és la introducció de Jake Gyllenhaal com a Mysterio. El personatge semblava difícil d’adaptar al cinema però s’aconsegueix fer d’una manera molt efectiva i creïble. La bona química entre Holland i Gyllenhaal aporta molta força a la pel·lícula i a la relació entre els personatges.

Les escenes d’acció fan una evolució des de Spiderman. Homecoming i ens ofereixen un espectacle visual molt més gran i impactant. La primera lluita entre Spiderman i Mysterio és espectacular i plena de referències al món dels còmics i als dos personatges.

Tom Holland va confessar en una entrevista que li encantaria fer pel·lícules de Spiderman durant molt de temps i tot sembla indicar que serà així. La història de l’heroi aràcnid no ha dit ni de bon tros l’última paraula.

Avui en dia dir que una pel·lícula de Marvel té escena post-crèdits hauria de ser innecessàri però no vull acabar aquest post sense parlar de les dues que ens ofereix Lejos de casa. La segona em va deixar bastant desconcertat sobre el camí que vol agafar l’univers cinematogràfic Marvel però la primera marca un brillant futur de cares a la següent Spiderman. Una escena que et deixa amb la boca oberta i amb un hype brutal.

Per si ho vols compartir...Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter
Email this to someone
email

Pau Garriga

Graduat en Realització Audiovisual i multimèdia que no exerceix. M'agraden les sèries, pel·lícules, els còmics i un llarg etcétera de coses que ara estan molt de moda

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *