0

Star Wars. Els últims Jedi

Aquesta és una de les entrades que més m’ha costat d’escriure aquest any. En un principi volia esperar a fer un segon visionat per valorar-la però per qüestions de temps em serà impossible fins d’aquí uns quants dies i per això he decidit tirar endavant.

A partir d’aquí el tercer o quart intent de fer una valoració amb SPOILERS de Star Wars. Els últims Jedi. Espero que aquest intent sigui el definitiu.

Començo amb una declaració d’intencions. L’episodi VII em va agradar molt. Conscient de tots els seus encerts, els seus errors i que estava veient un bon remake d’Una nova esperança, vaig sortir encantat de la projecció. Esperit Star Wars, èpica, emoció i un munt de coses que em van fer recuperar la fe que George Lucas uns anys abans m’havia fet desaparèixer. Rogue One em va refermar aquesta sensació però Els últims Jedi m’obliga qüestionar-me les meves creences.

Star Wars. Els últims Jedi té alguns dels moments més impactants de la saga galàctica i obre algunes portes que mai ningú s’havia atrevit a explorar fins aquest moment però també cau en alguns errors més propis del Lucas més egocèntric. La pel·lícula té més de mitja hora totalment prescindible i una innecessària necessitat de donar protagonisme a personatges que no aporten res.

Molts van criticar El despertar de la Força per ser massa continuista i ara molts critiquen l’esperit trencador de Els últims Jedi. Ni una cosa ni l’altre. L’episodi VII servia per acomiadar una generació i donar la benvinguda a la nova i l’episodi VIII se centra en aquesta nova manera de fer. Rian Johnson trenca i innova, pot agradar més o menys però s’ha de reconèixer l’atreviment. Un atreviment que ens porta a veure coses tan inversemblants com una Leia voladora capaç de sobreviure a l’espai o d’altres tan interessants com la connexió entre la Rey i en Kylo. És difícil deixar content a tothom i més encara els fans hooligans, com som els de Star Wars.

La base de Star Wars és el d’una pel·lícula d’aventures. Situada a l’espai, amb naus espacials, pistoles làser i sabres de llum però una història clàssica d’aventures. Així va néixer i això és el que li demanem a cada nova entrega. Com manen els cànons, una aventura té moments èpics, moments romàntics, moments emotius i moments d’humor, un seguit de característiques que s’han de combinar en la mida justa i han de desenvolupar-se amb la màxima naturalitat possible. A Star Wars. Els últims Jedi trobem aquests moments però alguns estan forçats de tal manera que han perdut aquesta naturalitat. Johnson satura Els últims Jedi amb una exagerada dosis d’humor que en a vegades converteix la pel·lícula en una comèdia. Star Wars sempre ha tingut humor però un humor subtil, en segon pla no tan exagerat com ara. El mateix passa amb el romanticisme. En aquesta segona entrega s’ha volgut introduir un element romàntic entre en Finn i la Rose que està posat en calçador i no funciona. La química entre els dos és totalment nul·la i el seu sobtat enamorament totalment inversemblant.

Si El despertar de la Força ens va obligar a acomiadar-nos d’en Han Solo, Els últims Jedi fa el mateix amb en Luke Skywalker. El seu comiat és èpic, a l’alçada d’un gran personatge però el que li han fet abans és imperdonable. Que en Luke tingui la temptació d’acabar amb en Ben Solo a sang freda i per l’esquena és una acció no que m’entra al cap. El meu imaginari és incapaç d’acceptar-ho. Segur que hi havia una manera millor d’explicar la transformació de Ben Solo a Kylo Ren, segur que n’hi havia una de millor.

Com he comentat al principi aquesta nova aventura s’esforça a donar protagonisme a personatges que no el mereixen com ara tota la trama del casino amb en Finn i la Rose. Un arc argumental tan fluix com innecessari i que es converteix en la mitja hora més avorrida de la pel·lícula. Aquí també coneixem el personatge d’en DJ, un personatge que apareix igual de sobtadament que desapareix i oblides encara més ràpid. El mateix passa amb la Phasma, un personatge que semblava destinat a menjar-se el món i acaba com un trist secundari sense sentit. Però el pitjor de tot és Snoke. El nou líder suprem, un senyor obscur temible i poderós que desapareix d’escena sense cap mena d’explicació sobre qui, com i d’on és. Era un dels grans dubtes i enigmes que ens presentava l’episodi VII i es resol d’una manera tan estúpida? No us vull sentir di que a Lost no ens explicaven res.

Star Wars. Els últims Jedi representa un canvi a la saga galàctica. Rian Johnson trenca amb tot l’establert i dóna pas a una nova etapa. Obre un camí on no hi ha les antigues regles ni els antics mestres que puguin marcar el camí. Tots els inicis són complicats i necessiten un temps d’adaptació. La primera impressió no va ser del tot positiva, veurem si un cop deixada reposar uns dies la cosa millora. Li he vist idees molt bones però també d’altres que no m’han acabat de fer el pes.

Personalment queda bastant per sota del que esperava però sense arribar el nivell d’indignació que van suposar els episodis I, II i III.

Per si ho vols compartir...Share on FacebookTweet about this on TwitterEmail this to someoneShare on Google+

Pau Garriga

Graduat en Realització Audiovisual i multimèdia que no exerceix. M'agraden les sèries, pel·lícules, els còmics i un llarg etcétera de coses que ara estan molt de moda

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *