0

Summer of 84

Estiu, bicicletes, grup d’amics preadolescents, música fet amb sintetitzadors i referències a icones de l’època fan de Summer of 84 un clar exemple d’explotació d’aquesta febre dels anys 80 que ha envaït el món del cinema i la televisió. La falta d’originalitat, un argument absurdament lineal i un guió plagat de tòpics que volen passar per homenatges fan de Summer of 84 un clar exemple de pel·lícula buida i sense personalitat.

Durant l’estiu del 84 un assassí en sèrie va provocar la mort de més d’una desena d’adolescents. Mentre la policia fa una crida a la calma i s’esforça a trobar el culpable, en Davey Armstrong (Graham Verchere) i el seu grup d’amics de quinze anys estan convençuts que el culpable és en Wayne Mackey (Rich Sommer), el seu veí i membre de la policia del poble.

La intenció de Summer of 84 és fer un clar homenatge al cinema dels anys 80 aprofitant així aquesta nova febre nostàlgica que es va iniciar amb Stranger things però no n’hi ha prou amb una bona ambientació, quatre referències senzilles i unes bicicletes clàssiques per guanyar-se el públic. Summer of 84 es queda en un bonic embolcall sense res a dins. Tot està pensat per agradar a una generació que va créixer amb els Goonies, Stand by me o, fins i tot, Explorers però s’oblida que cal oferir alguna cosa pròpia a l’espectador si el que es vol no és convertir-se en una simple còpia sense personalitat.

Avui en dia podem arribar a dir que ja està tot inventat però la trama de Summer of 84 seria previsible encara que s’hagués estrenat fa trenta anys. L’argument absurdament lineal sense cap mena de gir interessant o que provoqui una mica de desconcert a l’espectador. La pel·lícula juga amb intentar despistar però en cap moment ho aconsegueix. La llista de tòpics segueix amb una absurda història d’amor que no s’agafa per enlloc.

Els personatges no escapen d’aquesta falta d’originalitat i estan tallats segons el patró d’aquest estil de cinema on cada nen és un prototip del què s’espera d’ell. El líder del grup aficionat a la ciència-ficció que vol ser cineasta i té una família perfecte, el nen dur però amb una família desestructurada, el grassonet amb pares separats i l’amic amb ulleres que és el més previsor de tots. Els quatre prototips de personatges que apareixen a la primera pàgina de “Com crear la teva pel·lícula dels anys 80“.

Summer of 84 es queda en un producte descafeïnat que només ven fum i que no aconsegueix destacar de cap manera.

Per si ho vols compartir...Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter
Email this to someone
email
Share on Google+
Google+

Pau Garriga

Graduat en Realització Audiovisual i multimèdia que no exerceix. M'agraden les sèries, pel·lícules, els còmics i un llarg etcétera de coses que ara estan molt de moda

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *