0

Tenet

Amb Tenet, Christopher Nolan torna a un gènere que li agrada, les pel·lícules d’espies, però ho fa amb el seu estil particular. Lluny de quedar-se amb un argument simple, on uns agents secrets salven el món, el director britànic embolica l’argument afegint a la trama el seu toc personal de ciència-ficció. Aquesta vegada fins i tot arribant a embolicar-lo una mica massa.

L’argument de Tenet és senzill d’entendre, com es desenvolupa és impossible. Caldrien molts visionats i una llibreta on anar apuntant tot el que passa, per traçar la línia temporal que dóna sentit a la història. Vull pensar que en la ment del director tot està perfectament lligat i flueix a la perfecció però, com a espectador es fa difícil seguir el fil. L’única opció és deixar-se portar. En aquest punt és on l’espectador decideix si entra a la pel·lícula o no. També cal dir que acceptar la pel·lícula no implica que aquesta t’acabi agradant. Com moltes de les pel·lícules de Nolan, Tenet té bastants defectes i la complexitat de l’argument fa que sigui més senzill fixar-se en ells.

Un dels principals problemes de Tenet és que vol recolzar tot el seu atractiu en l’argument i aquest és massa retorçat per a mantenir al 100% l’atenció del públic. Aquí no tenim l’espectacularitat d’Origen ni d’Interstellar per distreure’ns, ni les magnífiques bandes sonores de Hans Zimmer per vestir les escenes i això repercuteix en la pel·lícula.

Personalment crec que ens trobem davant d’una de les pel·lícules més personal i ambicioses del director però també d’una de les més fredes. És pràcticament impossible empatitzar amb els protagonistes i crear una connexió amb les seves motivacions. Només el personatge l’Elizabeth Debicki arriba a despertar una mica de simpatia i, en el meu cas, el mateix amb el de Robert Pattinson els últims minuts.

Mentre l’argument és rocambolesc i grandiloqüent, les interpretacions són més aviat planes i senzilles. El pes de la pel·lícula recau en les espatlles de John David Washington però aquesta càrrega li va una mica gran a l’actor. Sense fer un mal paper, la seva actuació tampoc destaca com si fan les de Robert Pattinson i Kenneth Branagh amb dos personatges secundaris que omplen la pantalla cada vegada que surten a escena.

Sense arribar a ser una de les seves millors pel·lícules, a mi Tenet m’ha agradat en un primer visionat. Ara faltarà veure si aguanta el pas del temps i l’eliminació de la sorpresa inicial. També m’ha deixat amb la sensació que ens estem perdent un gran director d’una futura pel·lícula de James Bond per la tossudesa de portar l’argument més enllà de la premissa bàsica.

Per si ho vols compartir...Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter
Email this to someone
email

Pau Garriga

Graduat en Realització Audiovisual i multimèdia que no exerceix. M'agraden les sèries, pel·lícules, els còmics i un llarg etcétera de coses que ara estan molt de moda

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *