0

Terminator Genesis

terminator_posterL’any 1984 James Cameron va parir una petita pel·lícula de ciència-ficció on un robot era enviat del futur per matar la futura mare del líder de la resistència humana. Aquella pel·lícula es deia The Terminator i, per sorpresa de tothom, el que no deixava de ser un film de sèrie B de l’època es va convertir en un títol de culte. Set anys més tard Cameron va ampliar la llegenda de Terminator creant una obra mestra com Terminator 2: Judgment day, una pel·lícula que lluny d’acomodar-se en l’èxit de la primera part decideix anar més enllà i crear un univers més ric i complex.
Amb Cameron ocupat amb altres projectes l’any 2003 s’intenta reviure la saga amb Terminator 3: Rise of the machines, un film que s’hauria d’esborrar de la història del cinema igual que passa amb Terminator Salvation, la visió del futur apocalíptic que McG va dirigir l’any 2009.

No fa tant de l’aberració de Salvation però era obvi que en una època de remakes i reboots com la que estem vivint ara, tard o d’hora li tornaria a tocar a l’univers creat per Cameron. I així ha sigut, Terminator Genisys és la reimaginació de l’univers Terminator que ens presenta Alan Taylor, director especialitzat en televisió que com a pel·lícula més destacada en cinema només tenia Thor: The dark world (i li dic pel·lícula per posar-li un nom).

En fi, Terminator Genisys no és un remake ni un reboot, és el que en el món dels còmics es coneix com un What if… (I sí?), una història coneguda que es veu modificada per un succés puntual que la porta per camins diferents a la història que tots coneixem. En aquesta ocasió què hauria passat si el T-800 hagués salvat, adoptat i entrenat la Sarah Connor des de ben petita. En aquest univers alternatiu el T-800 interpretat per Schwarzenegger porta anys al costat de la Sarah Connor preparant-la per quan arribi l’any 1984 i un Terminator vingui a matar-la. Com podeu veure un argument una mica enrevessat i que en realitat no és més que una simple excusa per fer que un decrèpit Schwarzenegger pugui tornar a interpretar el mateix paper que el va llançar a la fama fa 20 anys.

terminator1

La pel·lícula arranca prou bé, ensenyant-nos una part de la història que ens era força desconeguda, la relació entre John Connor (Jason Clarke) i Kyle Reese (Jai Courtney) en el futur dominat per les màquines. Aquesta part és interessant i t’arriba a fer pensar que veuràs una bona pel·lícula fins que arriba el moment del viatge al passat. El que era una bona peli d’acció es converteix en un despropòsit que barreja viatges temporals molt difícils d’entendre, comèdia autoparòdica i un component romàntic que fa aigües per tot arreu. La peli no deixa de ser més que una barreja de The Terminator i de Terminator 2: Judgment day afegint certs canvis per fer-la una pel·lícula diferent i no un simple remake. Això té punts bons com certs homenatges a les pelis anteriors que arranquen un somriure als que tenim certa edat però també provoca una inevitable comparació amb aquestes mateixes pel·lícules que enfonsen encara més l’opinió obre la pel·lícula. En una època amb experts en Doctor Who, fans de Las puertas de Anubis i altres especialistes en viatge temporals no et pots limitar a donar una explicació ràpida i grandiloqüent sobre els canvis provocats a la línia temporal; això colava fa vint anys quan érem joves i innocents, ara no. Al mateix temps Taylor intenta atraure un públic més juvenil a les sales afegint a la peli un component romàntic que no funciona i que no era ni necessari a la peli original. La relació Sarah Connor/Kyle Reese és més romàntica i intensa sense forçar-ho al Terminator del 84 que amb tot el sucre de la versió d’avui en dia.

terminator2Per interpretar la Sarah Connor la pel·lícula s’intenta aprofitar de l’èxit televisiu d’Emilia Clarke (la Daenerys Targarien de Game of Thrones) però al moment queda clar que la Mare dels Dracs no és la indicada pel paper. A Clarke li falta força i li sobra dolçor per interpretar un paper tan intens com el d’una Sarah Connor més semblant a la de Judgment day que a la del primer Terminator. Linda Hamilton només necessitaria dues hósties per acabar amb aquesta Sarah.

Alan Taylor ha intentat fer amb l’univers Terminator el mateix que va fer Abrams amb l’univers Star Trek, donar-li una nova vida però si J.J. Abrams va fer renéixer l’univers trekkie de les seves cendres, Taylor no fa més que fotre gasolina al foc de l’univers creat per Cameron.

Terminator Genisys és fluixa, molt fluixa i el pitjor és que representa l’inici d’una nova saga, una saga que molt joves tindran com a referent quan es parli de Terminator i que no fa justícia al seu nom.

 

Per si ho vols compartir...Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter
Email this to someone
email
Share on Google+
Google+

Pau Garriga

Graduat en Realització Audiovisual i multimèdia que no exerceix. M'agraden les sèries, pel·lícules, els còmics i un llarg etcétera de coses que ara estan molt de moda

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *