0

The bad batch – Sitges 2017

Abans de la projecció de la pel·lícula es va fer una petita presentació on se’ns va dir que no esperéssim trobar una versió moderna de Mad Max, que The Bad Batch s’assemblava més a El Topo de Jodorowsky que a l’obra mestra de George Miller. No puc comparar amb l’obra de Jodorowsky però ja li agradaria a Ana Lily Amirpour que la seva segona pel·lícula fos la meitat de bona que la trilogia de Miller.

The Bad Batch és lenta, prepotent i sense sentit i això sense parlar de les pèssimes actuacions dels seus protagonistes. A més l’obra de Amirpour té uns aires d’obra mestra i profunda quan la idea original l’hem vist cinquanta vegades al cinema. Un territori convertit en una gran presó on la lluita per sobreviure és el pa de cada dia, ens ho va ensenyar John Carpenter a Rescate en nueva York o Martin Campbell a Escape de Absolom. Una societat distòpica que viu al desert on preval la llei del més fort ja ens ho va ensenyar Miller a Mad Max. L’únic punt original podria ser el canibalisme però després recordo Las colinas tienen ojos de Wes Craven. La directora de Una chica vuelve a casa sola de noche ens vol vendre una obra original i amb una gran profunditat que no deixa de ser una barreja d’idees de grans mestres del cinema excepte Campbell.

Als afores de Texas s’ha creat un territori on la llei americana deixa de tenir vigència i on la gent és abandonada a la seva sort. Una jove (Suki Waterhouse) que és condemnada a l’exili es troba amb un grup de caníbals que la capturarà.

La pel·lícula té 10 minuts prou interessants a l’arrencada però, ben aviat, cau en una espiral de despropòsits que la converteixen en una proposta avorrida i pedant. Llargs silencis sense sentit, escenes eternes que no aporten enlloc, personatges esperpèntics que no aporten res i una estranya obsessió a mostrar constantment el cul de la protagonista en la majoria de plans.

Com he comentat abans els actors tampoc ajuden a fer més acceptable la pel·lícula. Jason Momoa té el mateix talent interpretatiu que les pedres del desert on es desenvolupa la pel·lícula i Suki Waterhouse no té nivell per aguantar sola una pel·lícula. Dins el repartiment també trobem uns pocs reconeixibles Keannu Reeves i Jim Carrey. El primer es limita a aparèixer en pantalla i cobrar el xec, el segon és l’únic que fa una actuació prou digne.

The bad batch no volia ser la nova Mad Max, el cert és que no li arriba a la sola de la sabata ni a Más allá de la cúpula del trueno. Si voleu comprovar-ho, la pel·lícula ja està disponible a Netflix.

Per si ho vols compartir...Share on FacebookTweet about this on TwitterEmail this to someoneShare on Google+

Pau Garriga

Graduat en Realització Audiovisual i multimèdia que no exerceix. M'agraden les sèries, pel·lícules, els còmics i un llarg etcétera de coses que ara estan molt de moda

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *