0

The cabin in the woods

cabinposterEl més normal avui en dia és que una peli agradi o no agradi, el més difícil és que sorprengui. Aquest és el principal motiu per fer que en aquesta entrada defensi amb ungles i dents The Cabin in the woods.

Cartell, tràiler i ambientació fan que la primera impressió sobre la pel·lícula sigui que ens trobem davant d’un altre film típic de terror, però quan portem cinc minuts de pel·lícula veiem que té alguna cosa diferent i a mesura que passen els minuts aquestes diferències augmenten fins a convertir el que era una peli de terror en una comèdia molt entretinguda.

The Cabin in the Woods (Drew Goddard, 2012) agafa com a punt de partida unes idees mil vegades vistes al cinema, el grup de joves de festa en una cabanya abandonada i els sacrificis a una deïtat colèrica, però els dóna la volta per mostrar-los d’una manera molt diferent.

No entraré molt en l’argument per no aixafar la sorpresa als que no l’heu vist però destacar que sense ser res de l’altre món (no ens enganyarem, la sorpresa la veus a venir aviat) aconsegueix agafar els estereotips del gènere de terror i convertir-los en divertits sense caure en la paròdia estúpida.

cabinprotes

Aquesta volta que dóna a l’argument clàssic del terror és el que l’allunya del gènere i el provoca un allunyament per part dels fans del gènere. A la xarxa existeix un gran debat sobre si és bona o decebedora, sobre si és terror o comèdia i un llarg etcètera d’opinions diferents. Jo que no sóc fan del terror m’ho vaig passar molt bé però entenc que qui vagi a buscar una peli de por surti una mica decebut.
Tot i això durant els 90 minuts que dura no para de fer homenatges buscats al gènere. Aquí tenim els típics personatges però sense ser tan típics, la rossa catxonda que no és ni tan rossa ni tan catxonda, la verge innocent una mica malparida, l’atleta estúpid que en realitat . Escenes que ens recorden a pelis com Evil Dead, Cube o cinquanta films de terror apareixen de forma constant.

No voldria acabar sense destacar els últims quinze minuts on la pel·lícula canvia d’escenari i on explota fins al límit aquest voler ser un entreteniment i no un film de terror. Tota la sang que esperàvem veure al principi la veiem aquí però d’una manera diferent de l’habitual.

thecabin_bannerEn aquest cas el debat està servit però per part meva molt recomanable a tots els públics, els que no sou fans del terror us ho passareu bé (no fa ni un sol espant) i els admiradors del gènere aneu-hi amb la ment oberta i doneu-li una oportunitat.

Ah! Ja per anar acabant és inexplicable que una pel·lícula com aquesta (amb Joss Whedon darrere, Chris Hemsworth com a prota i guanyadora de Sitges 2012) tardi quasi dos anys a estrenar-se al nostre país.

Per si ho vols compartir...Share on FacebookTweet about this on TwitterEmail this to someoneShare on Google+

Pau Garriga

Graduat en Realització Audiovisual i multimèdia que no exerceix. M'agraden les sèries, pel·lícules, els còmics i un llarg etcétera de coses que ara estan molt de moda

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *