0

The Dead 2: India – Especial Sitges

dead2El dia a Sitges continua amb la sorpresa del dia, i dic sorpresa perquè és la peli desconeguda que anem a veure per fer temps. The Dead 2: India, segona part d’una peli del 2010 feta pels germans Jonathan i Howard Ford. Lligada amb la primera part on el brot té lloc a l’Àfrica aquesta comença amb un vaixell mercant que fa escala a l’Índia i transporta una persona infectada.

La fitxa de la pel·lícula s’afanya a remarcar una cosa, són zombis clàssics, dels que caminen i es mouen lentament, no com l’onada desbocada de World War Z. Els zombis són lents, la peli també. L’aire de peli clàssica hereva de George A. Romero s’olora des del principi i li dóna aquest toc que la fa caure en gràcia.

Fugint del seu passat en Nicholas Burton (Joseph Millson) treballa a l’Índia on ha establert una relació secreta amb una jove local. Un virus desconegut s’escampa per tot el país convertint els habitants en zombis. Treballant a 500 quilòmetres de la seva parella en Nicholas farà el necessari per reunir-se amb ella.

Com he comentat al principi tenim zombis lents, maquillatge i efectes propis de sèrie B i algunes situacions poc creïbles o mal resoltes però, malgrat tot, la peli és entretinguda i ens regala un parell de moments espectaculars com quan el protagonista troba una mare i una filla atrapades en un cotxe mentre un grup de zombis s’acosta. Un moment sorpresa que va fer les delícies dels assistents al Retiro. Si bé és cert que el públic de Sitges aplaudeix per tot (i en alguns casos sense motiu aparent) aquest moment s’ho mereixia.

En un principi s’intenta fer tot d’una manera realista però la situació es va desdibuixant a mesura que el protagonista és capaç de trobar tot el que necessita sense molts problemes, té una pistola amb munició infinita i un final poc comprensible. S’intenta crear una sensació de credibilitat que es perd amb aquests petits detalls.

The Dead va ser un èxit en cinemes anglesos i americans igual que en el mercat de DVD i Bluray, The Dead 2: India sembla que seguirà el mateix camí. Personalment no em va fer el pes però tampoc la deixaria com una pel·lícula dolenta. Vaig fer un parell de sons però això té més a veure en programar una peli lenta just després de dinar que amb el nivell de la peli.

Per si ho vols compartir...Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter
Email this to someone
email
Share on Google+
Google+

Pau Garriga

Graduat en Realització Audiovisual i multimèdia que no exerceix. M'agraden les sèries, pel·lícules, els còmics i un llarg etcétera de coses que ara estan molt de moda

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *