0

The dead don’t die

La carrera de Jim Jarmusch es pot descriure com a mínim de peculiar pel que quan es va anunciar una pel·lícula de zombis del director de Dead Man o Paterson ja podíem suposar que tampoc ens trobaríem davant la típica pel·lícula del gènere.

La pau del petit poble de Centerville es veurà trencada quan una estranya epidèmia fa que els morts tornin a la vida. El cap de policia (Bill Murray) i el seu ajudant (Adam Driver) faran l’impossible per protegir els seus veïns.

Amb dos actors de confiança com són Bill Murray i Adam Driver, com a caps de cartell i un selecte grup de secundaris, dels quals molts ja havien treballat amb el director, Jarmusch ens presenta una comèdia d’humor negre i tocs surrealistes que allunyarà a tots aquells que busquin morts vivents habituals però que amaga una brillant i intel·ligent pel·lícula que també aprofita per fer una crítica social si llegim entre línies. En aquest cas la confiança dels actors amb el director també és vital pel funcionament de la pel·lícula, Murray i Driver són conscients del cinema de Jarmusch i es deixen portar pel  brillant però també desconcertant guió del director. Només per posar un exemple vull destacar la conversa dins del cotxe entre els dos actors al tram final de la pel·lícula. Molta confiança has de tenir per acceptar un gir absurd com el que ens proposa Jarmusch. Tot i interpretar dos personatges tranquils i amb poca predisposició a mostrar emocions, la química entre els dos actors és brillant.

Els morts de Jarmusch s’alimenten de carn i devoren els vius sense contemplacions però també són el reflex d’una societat que viu obsessionada. Aquí els morts vivents tenen una fixació amb certes aficions de la seva vida anterior i segueixen mantenint aquesta obsessió malgrat el seu estat actual. Amb els vius passa quelcom similar mostrant una societat que ni se sorprèn ni s’altera per res, una societat apàtica que accepta allò que li ve sense preguntes ni crítiques.

Jim Jarmusch no reinventa el gènere zombie però tampoc en segueix les pautes i entenc que això molestés o decebés a molts d’aquells que la van anar a veure sense saber què podien esperar. Per mi s’ha convertit en una d’aquelles petites joies amb personalitat pròpia que m’han guanyat per la seva capacitat de ser diferents. El seu humor no és habitual ni senzill, és subtil, surrealista i amb uns tocs d’humor negre que m’han encantat.

No és fàcil recomanar The dead don’t die però si hi aneu amb mentalitat oberta, us asseguro que trobareu una pel·lícula molt interessant. Això si, durant els següents dies no podreu deixar de taral·lejar ‘The dead don’t die’ de Sturgill Simpson, que sóna constantment durant la pel·lícula.

 

Per si ho vols compartir...Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter
Email this to someone
email

Pau Garriga

Graduat en Realització Audiovisual i multimèdia que no exerceix. M'agraden les sèries, pel·lícules, els còmics i un llarg etcétera de coses que ara estan molt de moda

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *