0

The greatest showman (II)

Normalment quan repetim una entrada al blog és per mostra opinions contraposades, una espècie de m’ha agradat/no m’ha agradat entre els integrants del blog. Aquesta vegada farem una excepció, les dues opinions que llegireu sobre The Greatest Showman són totalment similars. Fa uns dies en Marc Rabaseda ens feia aquest magnífic article recomanant-la molt, avui sóc jo qui escriuré meravelles sobre per tots aquells que encara no esteu convençuts.

Una de les maneres més immediates de valorar una pel·lícula és la sensació que et deixa al sortir de la sala. Sortir emocionat, alegre, cansat o avorrit ja deixa una marca sobre l’opinió que tindràs. És cert que algunes pel·lícules requereixen un segon visionat per aprofundir però la primera sensació marca i ja queda al subconscient. Amb The greatest Showman no cal esperar a aquesta sensació al sortir. Com si estiguéssim davant d’un The Rocky Horror Picture Show, la pel·lícula de Michael Gracey et convida a riure, aixecar-te, aplaudir, plorar i ballar durant la projecció. No ho fem per correcció política però calen molts esforços per controlar-se.

The greatest showman és una injecció de moral, d’alegria, de vitalitat i de ganes de viure que et transporta a través d’un univers màgic on tot és possible si t’esforces per aconseguir-ho. Michael Gracey no deixa ni un moment de tranquil·litat, la pel·lícula arranca amb un magnífic número musical i mantindrà aquest nivell d’energia i vitalitat fins al número final. No avorreix, no cansa, no defalleix en cap moment, de fet voldries que no acabés mai. La història de The greatest showman se centra en la vida de P.T. Barnum però l’acompanya té un missatge preciós que s’ha de tenir molt en compte. La pel·lícula transmet uns valors no necessaris avui dia; ser feliç amb un mateix, ser el que vols ser, no tenir por de què diran els altres i no discriminar la gent pel seu aspecte. Valors que massa sovint es perden i caldria recuperar.

Tots i cadascun dels números musicals que veiem durant els 105 minuts que dura la pel·lícula són d’una complexitat que espanta i estan executats a la perfecció. Sempre és una delícia veure a en Hugh Jackman cantar i ballar però res tenen a envejar-li la resta dels seus companys de repartiment. Zac Efron, Michelle Williams, Zendaya i Keala Settle ens regalen una exhibició de ball i cant com poques vegades hem vist en pantalla. N’hi ha per tots els gustos, personalment no em cansaria de veure el número amb Jackman i Efron al bar o Efron i Zendaya a l’arena del circ.

Cada final d’any faig un llistat amb les pel·lícules que més m’han agradat, us asseguro que The greatest showman estarà entre les tres primeres.

Per si ho vols compartir...Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter
Email this to someone
email

Pau Garriga

Graduat en Realització Audiovisual i multimèdia que no exerceix. M'agraden les sèries, pel·lícules, els còmics i un llarg etcétera de coses que ara estan molt de moda

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *