The Layover

Digueu-me bàsic però, a mi una pel·lícula amb Alexandra Daddario i Kate Upton em motiva especialment. Dues de les dones més atractives del món són un reclam molt efectiu per qualsevol pel·lícula, però, com passa a la vida real, la bellesa és a l’interior, i l’interior de The Layover és totalment buit.

William H. Macy, a qui associem més amb el seu paper d’actor que de director, ens presenta una comèdia buida, amb poques bromes efectives i tots els tòpics clàssics de les relacions entre amigues i com reaccionen davant la presència d’un noi atractiu. Fins a cert punt es podria trobar l’humor que utilitza The Layover com a ofensiu, convertint les dues protagonistes en unes histèriques enfrontades capaces d’arribar a traspassar qualsevol límit per emportar-se al llit el guaperes de torn. De fet, pensat fredament, és un estereotip bastant ofensiu.

No em malinterpreteu, estic molt a favor de l’humor ofensiu, l’humor negre i l’humor basat en tòpics però, sempre que tinguin gràcia, i a The Layover no en tenen.

L’argument és simple. Dues amigues (Daddario i Upton) decideixen posar una mica d’aventura a les seves vides fent un viatge improvisat. Una és explosiva i impulsiva mentre l’altre és responsable i ingenua però les dues s’enfrontara nen una lluita sense límits quan es topen amb un atractiu noi.

Si a aquesta falta d’argument i a les bromes amb poca gràcia li sumem el poc nivell interpretatiu de les dues protagonistes el resultat és una pel·lícula mediocre i amb poca gràcia que no passarà del mercat domèstic.

 

Per si ho vols compartir...Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter
Email this to someone
email

Pau Garriga

Graduat en Realització Audiovisual i multimèdia que no exerceix. M'agraden les sèries, pel·lícules, els còmics i un llarg etcétera de coses que ara estan molt de moda