0

Tomb Raider

L’any 2013 Square Enix i Crystal Dynamics van tornar a posar en boca de tothom la saga Tomb Raider amb un reboot de les aventures de la Lara Croft. Aquesta nova entrega – la novena – va ser un èxit de vendes i crítica i va tenir una segona entrega al cap d’un parell d’anys. Amb el nom de Tomb Raider de nou situat a primera plana no va ser gens estrany que s’anunciés un nou reinici de la saga cinematogràfica.

Anys després de la desaparició del seu pare, la Lara Croft sobreviu com pot treballant de repartidora ja que es nega a signar el certificat de defunció del seu pare que li donaria dret a l’herència familiar. Un dia descobreix l’obsessió secreta que el seu pare tenia amb la mítica reina Himiko i decideix investigar. Aquest viatge la portarà a descobrir una societat secreta i haver de lluitar per sobreviure a la misteriosa illa de Yamatai.

L’actriu escollida per interpretar aquesta nova Lara Croft va ser Alicia Vikander i el primer tràiler ja va deixar clar que la pel·lícula es tindria com a base el nou videojoc. Ens trobem davant d’una Lara Croft més jove, més inexperta i, sobretot, molt més vulnerable. Aquesta nova Lara pateix i ho passa malament però també és decidida i emprenedora. Una visió molt més realista que la versió dels 2001 amb Angelina Jolie. Malgrat tot no hem d’oblidar que ens trobem davant de l’adaptació d’un videojoc i no ens hem d’estranyar si la protagonista és capaç de sobreviure a grans caigudes o clavar-se ferralla a l’estómac sense patir hemorràgies externes o internes.

La pel·lícula segueix l’estil de les pel·lícules clàssiques d’aventures i recorda a clàssics com Indiana Jones, Tras el corazón verde o La joya del Nilo. Cinema dels anys vuitanta però rodada amb l’estil actual. Una bona manera d’atrapar els que enyorem aquest cinema d’aventures al temps que pots atraure una nova generació que arriba del món dels videojocs actuals.

Tomb Raider aprova amb bona nota. És una bona pel·lícula d’aventures que entreté i enganxa des del primer minut. Igual que si ens trobéssim jugant al videjoc, la pel·lícula ens va presentant nous reptes de forma contínua de tal manera que el ritme no decau en cap moment i et manté atrapat a una història senzilla, previsible però efectiva.

Molt a favor d’aquesta nova Lara i d’aquest nou inici de la saga del que m’estranyaria molt no veure una nova entrega ben aviat.

Per si ho vols compartir...Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter
Email this to someone
email
Share on Google+
Google+

Pau Garriga

Graduat en Realització Audiovisual i multimèdia que no exerceix. M'agraden les sèries, pel·lícules, els còmics i un llarg etcétera de coses que ara estan molt de moda

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *