0

Tomorrowland

tomorrowlandTomorrowland entreté però el problema principal és que amb l’equip que té davant i darrere la càmera n’esperes molt més. La pel·lícula de Brad Bird es pot definir com una aventura juvenil però amb tics massa infantils pels més grans i d’altres massa adults pels més petits. Segurament els que més podem gaudir-la som els que estem entre els 30 i els 40 però no ens dóna prou per a recordar-la amb ganes.

Si sou aficionats als videojocs podeu trobar la idea base molt semblant a la de un videojoc molt conegut, el Bioshock. Cansats de la burocràcia i les interferències polítiques un grup decideixen crear una societat independent situada en un univers paral·lel on els millors en el seu camp puguin fer realitat les seves teories i crear un món més just. Anys més tard una jove inventora rep un pin que la trasllada a Tomorrowland, la ciutat creada en aquesta realitat alternativa. Perseguida per uns robots assassins la jove Casey Newton (Britt Robertson) descobreix que d’ella depèn salvar aquesta realitat i el seu propi món.

La pel·lícula té punts forts i d’altres més fluixos. Per començar val la pena començar destacant els efectes especials que envolten la pel·lícula. Bird aconsegueix donar una sensació de realisme a tot el que és fantàstic de la pel·lícula. Robots humanoides, aerojets, trens voladors, etc. tot està molt ben integrat a la pel·lícula i acompanya molt bé l’argument. De fet l’argument és el més fluix de la pel·lícula. Està bé i té moltes possibilitats però la pel·lícula es queda a la superfície. Amb les més de dues hores que dura tant Brad Bird com Damon Lindelof podien haver anat més enllà. Té punts molt interessants però la majoria de situacions són bastant típiques i els personatges força plans (excepte l’interpretat per Raffey Cassidy i del que ja en parlaré). Això no impedeix que passis una bona estona. Com he dit al principi entreté però poc més.

Tomorrowland_portada

El punt més fort de la pel·lícula són dos dels seus personatges però, curiosament, no són ni l’interpretat per Clooney ni el de Laurie. Són les joves Robertson i Cassidy les que fan pujar el nivell de la peli. Britt Robertson agafa el rol d’actriu principal de la pel·lícula, tot i que el nom de Clooney és el que més destaca al cartell. El seu paper és força planer però Robertson se’l fa seu i aconsegueix fer-lo molt atractiu per l’espectador. La gran sorpresa de la pel·lícula és Raffey Cassidy. Tomorrowland és la segona pel·lícula com protagonista de la petita Raffey però mostra una seguretat en pantalla que ja voldrien molts dels actors adolescents actors d’avui dia. La mirada de Cassidy és hipnotitzant i la química que crea entre el seu personatge i el de Clooney és increïble. En moltes promocions els actors destaquen la química que han tingut amb els seus companys de repartiment, en aquest m’ho crec de veritat. Finalment parlar per sobre dels papers de George Clooney i Hugh Laurie. Els dos fan un paper més que acceptable amb dos personatges que no donen més de si.

tomorrowland2Excepte amb Mission impossible: protocolo fantasma les pel·lícules de Brad Bird sempre han tingut un missatge lligat amb l’argument i Tomorrowland no n’és una excepció. De fet a Tomorrowland el missatge és la base de l’argument. La humanitat està acabant amb el planeta i es necessita un canvi profund per salvar-lo. Una mica bàsic i amb un desenllaç massa senzill però serveix com a columna vertebral de la pel·lícula.

El nom de Clooney portarà força gent a les sales de cinema però la indefinició del públic al qual va dirigida i la simplicitat de la mateixa segurament no deixarà satisfets a la majoria.

Per si ho vols compartir...Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter
Email this to someone
email
Share on Google+
Google+

Pau Garriga

Graduat en Realització Audiovisual i multimèdia que no exerceix. M'agraden les sèries, pel·lícules, els còmics i un llarg etcétera de coses que ara estan molt de moda

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *