0

Transformers: l’era de l’extinció

t4_posterEscric aquesta entrada en un estat d’emprenyament total. Normalment espero un dia o dos per reflexionar una mica sobre les pelis o sèries que veig, meditar una mica el que vull dir i com ho vull dir (encara que no ho sembli) però la darrera entrega dels robots gegants de Michael Bay m’ha semblat una presa de pèl de tals dimensions que no em puc estar de deixar anar al moment tot el que porto dins.

L’any 2007 el director de Bad Boys, Armageddon o La Roca va sorprendre a tothom amb una cinta d’estiu divertida, enginyosa i espectacular. Parlo de Transformers. Bay va agafar la franquícia de joguines de Hasbro i les va convertir en un blockbuster mundial que va triomfar arreu del planeta. Com era d’esperar aviat es va prepara la seqüela però Bay va voler forçar al màxim els punts forts de la primera entrega i el resultat va ser un despropòsit on el guió es veia substituït per escenes espectaculars sense ordre ni concert. Malgrat tot al cap de dos anys va aparèixer una tercera entrega on quedava clara la caiguda lliure de la saga. Millorava el vist a la segona part però es convertia en una successió de gags, d’explosions i plans a càmera lenta sense sentit. Quan ja pensàvem que la saga estava acabada Bay va sorprendre amb un anunci de reinici de la saga. No es tractava d’un reboot, era una continuació però fent net de personatges humans. Pintava bé però el resultat ha estat penós.

Com la majoria de pelis de Michael Bay la duració de la cinta és excessiva, 165 minuts per explicar com uns robots gegants es foten d’hòsties és excessiu es miri com es miri. Són prop de tres hores on a més tens la sensació que t’han tallat fragments de pel·lícula i que el director s’ha pensat que els espectadors som curts i ens empassem els canvis de localització o d’acció així com així. Durant molts moments no pares de pensar d’on surt el que estàs veient o com han arribat fins allà els personatges. Té collons que amb 165 minuts quedin coses per explicar d’una peli sense argument.

Bay prepara escenes espectaculars i es dedica a lligar-les de qualsevol manera amb diàlegs inútils o situacions que freguen el ridícul. L’única explicació que em passa pel cap és que el director californià es pensa que el públic quedarà tant bocabadat amb les escenes que ell visualitza en el seu cap que se’ns en fotrà com s’arriba fins aquella escena. I no és així, no sols ens interessa com s’hi arriba sinó que les escenes tampoc són res de l’altre món.

t4_1

Un dels dubtes que hi havia al voltant del film era veure que afectaria la saga el canvi d’actor. Si a la tercera entrega Bay va canviar l’espectacular Megan Fox per la model Rosie Huntington-Whiteley (em nego a definir com actriu a cap de les dues) en aquest reinici el pallasso d’en Shia LaBeouf es veia substituït per Mark Wahlberg. A primer cop d’ull sembla un canvi encertat però el pobre Wahlberg es limita a deixar anar frases sense sentit en moments que no donen peu a dir-les. Durant molts moments sembla que Michael Bay no sap que fer amb els actors de carn i ossos i, com amb les escenes espectaculars, creu que una frase enginyosa ho arregla tot. Només dos dels actors se salven de les bajanades que els marca el guió; Kelsey Grammer i Stanley Tucci demostren que el seu talent pot convertir la merda en or i són l’únic que val la pena de la pel·lícula.

t4_2Del cinema de Michael Bay no esperaré mai reflexions profundes sobre el sentit de la vida o de l’existència humana, però si li puc exigir un entreteniment de cert nivell. Tractar-nos d’estúpids i esperar que la pirotècnia ens faci oblidar la resta no és el que espero veure en una peli d’acció, sigui de Michael Bay o de qualsevol altre.

És fàcil pensar que en un parell d’any tindrem una nova entrega i em costa creure que pugui canviar gaire del que s’ha vist en aquesta entrega. Amb Transformers: L’era de l’extinció m’ha quedat molt clar que Bay es limita a posar en pantalla imatges inconnexes que li passen pel cap i es despreocupa totalment del que passa entremig. Són tres hores de la meva vida que ja mai recuperaré però com a mínim m’he pogut desfogar amb aquestes ratlles.

Per acabar un missatge pel senyor Bay que mai rebrà. Si la tercera part de Dos policías rebeldes que està preparant ha de ser d’aquest nivell millor la deixi estar i així no provoca que se m’inflin més les pilotes. Gràcies.

Per si ho vols compartir...Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter
Email this to someone
email
Share on Google+
Google+

Pau Garriga

Graduat en Realització Audiovisual i multimèdia que no exerceix. M'agraden les sèries, pel·lícules, els còmics i un llarg etcétera de coses que ara estan molt de moda

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *