0

Tres anuncios en las afueras

Em va ser impossible posar-me al dia abans de la cerimònia dels Oscars però per fi he trobat una estona per veure Tres anuncios en la afueras. Després de fer-ho encara trobo més escandalós el premi a Millor pel·lícula per La forma del agua. Martin McDonagh escriu i dirigeix una brillant pel·lícula que fa un retrat dur i directe d’uns personatges magnífics.

Cansada de la passivitat de la policia en la investigació sobre la violació i l’assassinat de la seva filla adolescent, la Mildred Hayes (Frances McDormand) decideix llogar tres grans cartells publicitaris a l’entrada del poble per denunciar el fet.

L’argument de Tres anuncios en las afueras és més original que el de la majoria de pel·lícules que es pot veure últimament en cartellera però McDonagh només l’utilitza com a base per desenvolupar tres magnífics personatges que ja han passat a formar part de l’imaginari de qualsevol cinèfil. El treball de Frances mcDormand i Sam Rockwell s’ha vist reconegut amb multitud de premis, el de Woody Harrelson s’ha vist eclipsat pel del seu company de repartiment però és igual de meritori. La història ignora la investigació de l’assassinat, les causes o la seva resolució per centrar-se en com es veuen afectades aquestes tres vides i les de tots aquells que les envolten. Un treball arriscat que ofereix un resultat excel·lent.

El guió de McDonagh aconsegueix que cap dels personatges principals que caigui del tot bé ni del tot malament. Arriba un moment de la pel·lícula en què13 et pots identificar amb tots tres i, al mateix temps, pots rebutjar el seu comportament. Com he dit abans, un treball magnífic per part del director/guionista.

Tres anuncios en las afueras és una pel·lícula crua, directe que tracta a l’espectador com un ésser intel·ligent capaç d’assimilar des de l’humor més negre a les reaccions més viscerals. És una pel·lícula que retrata una realitat sense artificis. Ho fan amb un punt d’inici que pot semblar humorístic però que no és més que un detonant. L’evolució dels personatges és extrema i passa del tòpic inicial a la veritable realitat dels personatges d’una manera orgànica i molt natural.

La pel·lícula es mereix tots els premis i reconeixement que ha obtingut i també aquells que no. Si heu fet com jo i l’heu anat deixant enrere afanyeu-vos a rectificar, no us en penedireu.

Per si ho vols compartir...Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter
Email this to someone
email
Share on Google+
Google+

Pau Garriga

Graduat en Realització Audiovisual i multimèdia que no exerceix. M'agraden les sèries, pel·lícules, els còmics i un llarg etcétera de coses que ara estan molt de moda

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *