0

Vengadores: Infinity war – sense spoilers

Escric aquestes paraules en calent, després de pocs minuts de viure una experiència cinematogràfica espectacular on he rigut, he plorat i m’he emocionat veient un espectacle d’unes dimensions esfereïdores que marcarà un abans i un després en el cinema de superherois.

El totpoderós Thanos està decidit a eliminar la meitat de la vida a l’univers, els Avengers, els Guardianes de la Galaxia i tots els herois de la Terra hauran de col·laborar per evitar un genocidi a escala universal.

Ens trobem davant el final d’un camí de deu anys de durada, un camí que va començar amb Iron man i que ens ha portat fins a la més important reunió d’herois que s’ha vist mai en pantalla. El mateix Iron man, Thor, Viuda negra, Spiderman, Doctor Strange, Star-Lord i fins a més de 20 personatges que Marvel ha anat presentant amb calma, amb el tempo necessari i donant-los la importància que cadascú necessitava en cada moment. Una planificació que ha donat els seus fruits i que ha trobat el seu moment de màxima esplendor amb Infinity war.

Els germans Russo es graduen amb matrícula d’honor a l’acadèmia Marvel. Després de signar les dues millors pel·lícules de l’univers Marvel – Capitan america: Soldado de invierno i Capitan america: Civil war – ens deixen amb la boca oberta superant el que semblava insuperable. L’estil Marvel i que els germans Russo han perfeccionat a les pel·lícules anteriors està totalment present a Infinity war. La pel·lícula té un ritme trepidant que va per feina des del minut 1. L’èpica i l’emoció es combinen amb l’humor de forma magistral i ens condueixen a través d’una muntanya russa d’emocions que desemboca en un final que et deixa amb el cor encongit i els ulls plorosos. Són els minuts de més silenci que he viscut en una sala de cinema en molt temps, uns minuts on tota la sala hem contingut la respiració al mateix temps guardant un silenci respectuós amb el què estàvem vivint. Una d’aquelles experiències que només pots viure al cinema envoltat de gent que viu el que està passant igual que tu.

Una de les principals pors que tenia amb Infinity war és que la quantitat de personatges no fos més que una reunió sense molt sentit on l’únic objectiu fos emplenar la pantalla de personatges però que només dos o tres tinguessin protagonisme. Lluny d’això els germans Russo aconsegueixen donar a cada personatge el seu moment i la seva importància i, tot això, sense perdre la seva personalitat. De nou un treball brillant.

Si no n’hi havia prou amb reunir tots els herois coneguts, Infinity war també ens presenta el millor adversari que ha aparegut en aquests deu anys de pel·lícules Marvel: Thanos. El gegant de Tità és l’enemic més poderós al que s’han enfrontat mai els herois cinematogràfics de Marvel i també el que els posarà en més dificultats. Sense trencar el ritme de la pel·lícula, el guió ens va introduint la història del personatge, les seves motivacions i el seu objectiu. Un personatge que no es limita a ser un enemic pla amb l’únic objectiu de destruir- ho tot. Thanos transmet poder però també és capaç de transmetre emocions i això el converteix en un personatge formidable.

El més senzill és dir que amb Vengadores: Infinity war, Marvel ha arribat al seu límit, que no és possible fer res que superi el que hem vist en pantalla però sabem que no serà així. Encara queden moltes històries per explicar i Vengadores: Infinity war no ha fet més que marcar el nivell del que ens espera d’ara en endavant.

Per si ho vols compartir...Share on FacebookTweet about this on TwitterEmail this to someoneShare on Google+

Pau Garriga

Graduat en Realització Audiovisual i multimèdia que no exerceix. M'agraden les sèries, pel·lícules, els còmics i un llarg etcétera de coses que ara estan molt de moda

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *