0

Victoria

victoriaCertes pel·lícules m’han quedat gravades a la retina. Recordo Irreversible (Gaspar Noé), recordo American History X (Tony Kaye) i d’aquí a uns anys recordaré Victoria. No us enganyaré, el meu interès principal en Victoria era la presència de la Laia Costa al rodatge. La vaig descobrir un dia per casualitat en una escena al mig de la temporada de Cites i em va captivar la personalitat que aportava al personatge esbojarrat i perdut de la Paula. A partir d’aquí vaig començar a indagar en la seva filmografia i vaig veure que havia guanyat el premi Lola a la millor actuació de personatge femení a Victoria.

Com que va ser impossible per horaris veure-la a Sitges, vaig tenir la sort que s’estrenés al Cinema Truffaut. Dues hores i mitja després i commocionat per l’experiència em vaig aixecar com vaig poder de la butaca. La sinopsi es podria resumir en com es pot arribar a complicar una nit de festa. Victoria, una noia madrilenya, coneix a Sonne en una discoteca i juntament amb els seus amics Blinker, Boxer i Fus la guiaran pels barris baixos de Berlin, on un principi tranquil acaba desencadenant en un frenètic thriller.

Què té Victoria que aclapara? El primer que impressiona és que està gravada en un sol pla seqüència, on tot està rodat de cop, sense tall ni muntatge. És com veure una obra de teatre, on el càmera i per extensió l’espectador es converteixen en un sisè component del grup. La importància de la manera de rodar és tal que és el càmera i no el director el primer que apareix en els crèdits. Aquest aspecte tècnic és una característica sensacionalment bona per vendre el film però és que fins i tot sense això continuaria essent impressionant. És l’idioma i l’actuació dels actors el que marca la diferència. Els diàlegs són en anglès sempre que Victoria hi intervé, canviant a alemany quan Sonne i els seus amics es comuniquen entre ells o amb altres secundaris. Aquí està l’avantatge que gaudim com a espectadors ja que nosaltres, i no la Victoria, podem entendre a quines situacions se sotmetrà la protagonista. Pel que fa a l’actuació és en especial en Victoria i Sonne en qui que recau el pes de la trama. La química que generen els dos protagonistes és excepcional i caldria que en prenguessin nota molts directors de càsting. Una escena que quedarà pel record és la sortida de Victoria de la discoteca pujada a les espatlles de Boxer petonejant a Sonne.

victoria

És una llàstima que els cinemes més comercials no hagin apostat per a la seva visualització. Entenc que al ser una pel·lícula que s’ha de veure en els dos idiomes gravats pot tirar enrere a molts espectadors, però en una època en la qual es busquen horaris (amb cert èxit d’audiència) per emetre films comercials en V.O., Victoria podria tenir un forat. Recordeu, Victoria passa a l’Olimp dels noms que calen ser recordats i la Laia Costa una actriu per tenir-la en seguiment.

Per si ho vols compartir...Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter
Email this to someone
email

Pau Garriga

Graduat en Realització Audiovisual i multimèdia que no exerceix. M'agraden les sèries, pel·lícules, els còmics i un llarg etcétera de coses que ara estan molt de moda

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *