Wonder woman 1984

Mai he amagat la meva predilecció per Marvel i no començaré ara, però per mi Wonder Woman va significar un punt d’inflexió a l’univers cinematogràfic de DC. La pel·lícula dirigida per Patty Jenkins i amb Gal Galdot de protagonista era la primera de la Distingida Competència, com l’anomenava el mestre Lee, que m’agradava i em feia vibrar. Aquella primera aventura de Diana Prince funcionava a la perfecció, tenia un bon argument, personatges ben desenvolupats i el punt d’èpica necessari per atrapar-me a la pantalla. Com podeu imaginar, esperava amb ganes aquesta segona entrega.

Wonder Woman 1984 és tot el que Wonder Woman no era. Incoherent, precipitada i, en molts moments, absurda. Patty Jenkins va concebre aquesta segona entrega de Wonder Woman com una espècie d’antologia de pel·lícules d’aventures on cada pel·lícula fos una experiència independent. La proposta és interessant sempre que es pugui mantenir el nivell de cada entrega i, en aquest cas no és així.

Està clar que si en dues hores i mitja de metratge no ets capaç de definir a la perfecció els personatges i les seves motivacions, tens un problema narratiu. El personatge de Maxwell Lord, interpretat per Pedro Pascal n’és un clar exemple. La seva motivació inicial és extremadament simple, igual que la resolució del seu conflicte. Entremig, costa entendre què busca exactament o què pretén aconseguir. Un heroi està a l’altura del seu adversari i en aquest cas, l’adversari té un nivell molt baix. El mateix passa amb Kristen Wiig i el personatge de Cheetah. La seva transformació en enemiga és ràpida i precipitada. Del CGI per convertir-la en felina prefereixo ni parlar-ne. L’aparició de Chris Pine només l’entenc per una obligació contractual. Tot això es podria haver passat per alt si el personatge principal té prou carisma per aguantar la pel·lícula, però aquí ens trobem amb una Diana massa desdibuixada i dependent. Lluny queda la dona forta i atrevida de la primera entrega.

Evidentment no tot és negatiu en Wonder Woman 1984. Els primers deu minuts ambientats a Themyscira són esplèndids i et deixen amb ganes de conèixer millor el món de les amazones i el passat de la Diana. Un passat conflictiu que s’insinua, però no es desenvolupa. També és correcte la primera aparició de Wonder Woman en una escena d’acció en un centre comercial on es deixa entreveure un to més informal i entretingut, però que queda en un miratge en continuar la pel·lícula.

Per últim no vull acabar sense parlar de Gal Galdot qui tot i el despropòsit que representa el seu personatge en aquesta entrega, té un magnetisme en pantalla que t’atrapa i t’enamora. L’actriu s’ha fet seu el personatge i el viu i interpreta amb passió i ganes, llàstima que la resta no l’acompanyi.

Segurament, la paraula que millor definiria què m’ha semblat Wonder Woman 1984 és decepció. Una llàstima veure les possibilitats que ens podia oferir aquesta entrega i que no s’han acabat complint.

Per si ho vols compartir...Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter
Email this to someone
email

Pau Garriga

Graduat en Realització Audiovisual i multimèdia que no exerceix. M'agraden les sèries, pel·lícules, els còmics i un llarg etcétera de coses que ara estan molt de moda