0

X-men: Apocalipsis

xmenLes comparacions són odioses però, en el fons, inevitables. El primer que vaig pensar en sortir de la nova entrega dels mutants de Marvel va ser “com a mínim és millor que Batman vs Superman” per, tot seguit afegir “però està a anys llum de Civil War“. Com he dit és inevitable comparar-les. És el que provoca tenir tres adaptacions de còmics en menys de tres mesos. I que consti que no m’estic queixant, si fos per mi tindríem adaptacions de còmics cada setmana sempre i quan tinguessin el nivell de Civil War, Avengers o Iron Man amb algun Deadpool pel mig per relaxar l’ambient.

Deixem les coses clares, Xmen: Apocalipsis no és una pel·lícula dolenta, entreté i no es fa pesada però segueix la davallada que aquesta nova saga Xmen té des de First Class. En un moment de la pel·lícula Bryan Singer fot una clatellada a FOX i Brett Ratner fent una gracieta sobre la qualitat de les terceres parts que se li gira en contra. Coincidim totalment, les terceres part de moltes pel·lícules són les pitjors i la seva no és una excepció.

A Xmen: Apocalipsis li costa arrencar, li costa molt. D’acord que tenim personatges nous i que cal presentar-los però el ritme no és l’adequat. No només això, també les presentacions es fan d’una manera confusa i massa superficial. Amb els personatges que ja coneixem com a base i els nous com a secundaris hauríem anat millor però queda clar que la pel·lícula està més interessada a obrir nous camins per noves entregues que no en consolidar una base.

James McAvoy, Michael Fassbender i Oscar Isaac són tres magnífics actors però poc poden fer si els seus personatges no acompanyen. McAvoy i Fassbender els coneixem més i sabem de què són capaços i només cal donar un cop d’ull a Show me a hero per veure de què hauria estat capaç de fer Isaac amb En Sabah Nur si no portés tres tonelades de maquillatge a sobre. Com que el principal pes de la pel·lícula recau sobre els més joves tot en queda afectat. Sóc molt fan de Joc de Trons però Xmen deixa encara més clar que Sophie Turner és una actriu limitada, la sobrevalorada Jennifer Lawrence fa el mateix de sempre i la resta semblen sortits de telefilms de dissabtes tarda.

xmen2

Singer també falla en la construcció de personatges. Si les presentacions són atropellades, les seves habilitats i motivacions pateixen el mateix problema. Si ens passem la primera hora introduint la pel·lícula crec que tenim temps de sobres per presentar de forma correcta els poders de cada personatge, part del seu passat i què els mou a prendre segons quines decisions. Si no podem fer això millor que anem per feina i no perdem el temps.

En les escenes d’acció Singer també queda molt enrere. Avui en dia, que estem acostumats a veure magnífiques escenes d’acció tant a cinema com a televisió – Civil War o Banshee per posar dos exemples – no podem tenir combats amb coreografies tan pobres i una realització tan trista.

Un cop dit tot això em permeto tornar al principi. Malgrat tots aquests contres segueixo mantenint que Xmen: Apocalipsis no és dolenta. És fluixa, està mal dirigida i escrita però es deixa veure.

 

Per si ho vols compartir...Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter
Email this to someone
email

Pau Garriga

Graduat en Realització Audiovisual i multimèdia que no exerceix. M'agraden les sèries, pel·lícules, els còmics i un llarg etcétera de coses que ara estan molt de moda

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *