0

Xmen: Days of the future past

comicBryan Singer torna a la saga mutant de Marvel amb aquesta adaptació de la saga de Chris Claremont i John Byrne. De fet excepte amb Xmen: The last stand i Wolverine, Singer mai s’ha desvinculat del tot dels mutants, sempre ha estat present ja sigui com a director o productor (si s’arriba a desvincular de Xmen origins: Wolverine només formaria part de les bones).

Seguint amb el camí obert per Matthew Vaughn (director de Xmen: first class i que va abandonar el projecte Days of the future past), Singer aposta més  per crear una sensació de pel·lícula d’espies i de personatges que d’un espectacle visual de grans proporcions. Se’n surt bé? Sí. Se’n surt igual de bé que Vaughn? No.

Xmen: Days of the future past ens situa en una història de realitats paral·leles on els mutants del futur viuen perseguits per uns letals Sentinelles i on l’única solució per escapar d’aquesta realitat és enviar la consciència de Wolverine al passat per impedir els fets que provoquen la creació d’aquests sentinelles.

Aquesta fusió de futur i passat permet a Singer reunir gran part dels dos repartiments de les dues èpoques Xmen. Halle Berry, Ellen Page, Ian McKellen, Patrick Steward i Shawn Ashmore (és vergonyós posar a Anna Paquín als crédits i més abans que Page) tornen a posar-seels uniformes d’home X i s’uneixen – en esperit que no físicament – a Jennifer Lawrence, Nicholas Hoult, James McAvoy i Michael Fassbender. El primer que veiem és que els nous mutants es mengen en carisma i força als vells. Fins i tot les versions joves de Charles Xavier i Erci Lehnsherr (Magneto) són millors que les interpretades pels grans McKellen i Steward.

Ja entrant a la pel·lícula el film de Singer és més que correcte i aconsegueix mantenir l’atenció de l’espectador des del primer minut (amb un excel·lent atac dels Sentinelles a un grup de mutants) fins al final amb l’enfrontament contra Magneto però està menys definida que l’anterior entrega i això li pesa una mica. Hi ha tantes coses per explicar que d’altres es queden a mig fer. Explicacions sobre els nous poders de Kitty Pride, la capacitat de control de Magneto o elsnous mutants com la Blink, Sendero de Guerra i Mancha Solar, són coses que, sense fer baixar el nivell de la pel·lícula, trobes a faltar.
Malgrat això Xmen: Days of the future past té moments d’emoció, moments d’acció i d’altres molt intensos que la converteixen en una molt bona pel·lícula que no té res a envejar a l’anterior tot i que per un servidor no arriba al seu nivell.

xmen1

Com podeu veure no he parlat ni de Hugh Jackman ni de Jennifer Lawrence i que són pilars principals de la pel·lícula. Del primer no tinc res a dir, ell és Lobezno, sense més. Hugh Jackman és i serà Lobezno. El dia que no pugui interpretar el paper tindrem un problema tot i que també espero el dia que Jackman es faci gran per portar El viejo Logan a pantalla. De Jennifer Lawrence només puc dir que els premis obtinguts li obren portes i minuts en pantalla que d’altra manera li costarien tenir.

Per si ho vols compartir...Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter
Email this to someone
email
Share on Google+
Google+

Pau Garriga

Graduat en Realització Audiovisual i multimèdia que no exerceix. M'agraden les sèries, pel·lícules, els còmics i un llarg etcétera de coses que ara estan molt de moda

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *