0

Zombieland: Mata y remata

Vaig descobrir Zombieland l’any 2009 en una sessió doble al festival de cinema negre de Manresa. La primera sessió era The Road (a la qual vam arribar tard i ens va tocar patir uns mesos més tard al cinema) i després tocava la comèdia zombi de Ruben Fleischer. Veure una pel·lícula com Zombieland en un festival no té preu, riures, aplaudiments i crits d’emoció complementen la projecció i la converteixen en una experiència totalment diferent a veure-la en un cinema convencional. La pel·lícula acabava deixant el públic amb ganes de més, però hem hagut d’esperar deu anys per retrobar els personatges i la història, llàstima que pel camí hem perdut la frescor i la mala llet.

Han passat deu anys d’ençà que en Talahassee (Woody Harrelson), en Columbus (Jesse Eisenberg), la Little Rock (Abigail Breislin) i la Wichita (Emma Stone) unissin forces per sobreviure a l’apocalipsi zombi. Durant aquests anys s’han convertit en experts en matar zombis però han caigut en una rutina que ha convertit les seves vides en avorrides.

El projecte Zombieland 2 s’ha anat escoltant des de poc després d’estrenar la primera entrega, tant els guionistes Rhett Reese i Paul Wernick com el director Ruben Fleischer (Venom) semblaven predisposats a recuperar l’univers Zombieland, i el mateix passava amb els protagonistes però altres projectes d’uns i altres han anat allargant el procés. Entremig Amazon Prime va proposar un pilot d’una sèrie que recuperava els personatges amb uns actors diferents i que no va aconseguir llum verda pel seu desenvolupament (a mi em va agradar i en vaig fer un article).

Els principals problemes que ha de superar una seqüela són les expectatives si l’original ha funcionat bé i la pèrdua del factor sorpresa. Zombieland: Mata i remata, lluita contra les dues però, malauradament, perd la batalla la majoria de vegades. Hi ha moltes coses que funcionen en aquesta segona entrega però d’altres que han perdut espontaneïtat i la capacitat de sorprendre a l’espectador. La química entre els quatre protagonistes segueix funcionant molt bé i les incorporacions de Rosario Dawson i Zoey Deutch aporten molt a la pel·lícula però d’altres com l’aparició de Luke Wilson i Thomas Middleditch no deixen de ser simples gags que ja hem vist a moltes altres propostes.

Zombieland: Mata y remata intenta repetir massa la fórmula original i innova molt poc i això provoca que tot el que vas veient tingui aquell aire a gag repetit i poc sorprenent que tenia l’entrega original. No deixa de ser un bon entreteniment que arranca algun riure fort durant la projecció però que no deixa el bon record que va deixar la primera entrega.

Per si ho vols compartir...Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter
Email this to someone
email

Pau Garriga

Graduat en Realització Audiovisual i multimèdia que no exerceix. M'agraden les sèries, pel·lícules, els còmics i un llarg etcétera de coses que ara estan molt de moda

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *