0

Ted, l’ós malparlat de Seth MacFarlane

Seth MacFarlane s’envolta d’amics, coneguts i saludats per fer el salt a la gran pantalla amb ‘Ted‘, una història d’amistat entre un jove immadur i un ós de peluix vivent. MacFarlane utilitza a ‘Ted‘ el mateix sentit de l’humor i estil que l’ha fet triomfar amb Family Guy per la qual cosa tenim una sensació de déjà-vu al llarg de tota la pel·lícula. Mentres mires ‘Ted‘ no deixes de pensar que si canvies l’ós per el gos Brian i en John (interpretat per Mark Wahlberg) per l’Stevie adult obtenim un spin-off de Family Guy. Si fem un cop d’ull a la llista d’actors/actrius que apareixen a Ted veurem que gran part d’ells ja han col·laborat amb MacFarlane a la sèrie o són amics d’altres projectes començant per Mila Kunis, protagonista femenina que fa la veu de Meg Griffin a la televisió i continuant amb Patrick Steward que també apareix de forma recurrent a Family Guy

Un dels altres problemes que té ‘Ted‘ és la inebitable comparació amb ‘Wilfred‘, sèrie on Elijah Wood veu el gos de la seva veïna com a una persona real i amb el que comença una relació d’amistat que l’ajuda a descobrir-se a si mateix. MacFarlane converteix ‘Wilfred‘ en una comèdia-romàntica canviat el gos per un osset i edulcorant la història (que no les bromes).

La part positiva de ‘Ted‘ és que saps el que vas a veure, si t’agrada Family Guy t’agradarà Ted, si ets fan de les pel·lícules i sèries dels 80 t’agradarà Ted i si el que vols és passar una bona estona i oblidar la peli un cop surt de la sala t’agradarà Ted. Parlant de les pelis i sèries dels 80 cal fer referència a la multitud de cameos de cares conegudes al llarg de la pel·lícula (que no desvetllarem que no espatllar la sorpresa) i les constants referències a pelis de culte ja sigui mitjançant la música, escenes homenatge o referències directes.

Ted és una pel·lícula que caldria veure en versió original, sobretot si t’agrada Family Guy ja que la veu de l’ós és Seth MacFarlane que també posa veu al gos Brian però cal fer esment al gran treball de doblatge que fa Santi Millan que posa el punt canalla però sense arribar a ridícul que necessita aquest personatge. El doblatge tampoc abusa de referències de tele-basura espanyola tot i adaptar les bromes americanes a personatges d’aquest folklore espanyol.

Una sorpresa que vaig tenir a la preestrena és la quantitat de pares que van anar a veure la pel·lícula amb nens petits. Que surti un osset de peluix al cartell no significa que sigui una pel·lícula per tots els públics, o portaríeu els vostres fills a veure ‘Las reglas del juego‘?

Per si ho vols compartir...Share on FacebookTweet about this on TwitterEmail this to someoneShare on Google+

Pau Garriga

Graduat en Realització Audiovisual i multimèdia que no exerceix. M'agraden les sèries, pel·lícules, els còmics i un llarg etcétera de coses que ara estan molt de moda

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *