0

¡Shazam!

Surto de ¡Shazam! amb la sensació que Warner i DC han perdut una excel·lent oportunitat per fer quelcom diferent del que ens tenien acostumats i que els gustos i les opinions són com els culs, tothom en té un i tots són respectables.

En Billy Batson (Asher Angel) és un adolescent de 14 anys que passa d’una casa d’acollida a una altra cada poc temps. Fugint d’uns abusadors en Billy es veu transportat a un regne diferent on rep uns poders espectaculars que el permeten convertir-se en Shazam (Zachary Levi), un superheroi.

DC segueix intentant crear un univers propi però només aconsegueix produir pel·lícules disperses i sense personalitat. No existeix un univers compartit i coordinat per molt que intentin fer-nos creure el contrari. Si el nexe d’unió han de ser peces d’attrezzo d’altres pel·lícules, figuretes d’acció o cameos sense rostre, el millor que podríem fer és esborrar-ho tot i tornar a començar des de zero.

¡Shazam! tenia tots els ingredients per convertir-se en una magnífica comèdia a l’estil Scott Pilgrim vs the world o Kick-ass però en cap moment acaba de trobar el seu to ni la seva personalitat i s’acaba quedant en un seguit de gags simples i sense excessiva gràcia. Tampoc ajuda la poca personalitat dels seus protagonistes, ja sigui per culpa d’un protagonista que es queda a mig camí entre l’heroi i l’adolescent (amb 14 anys aconsegueixes un conjunt de superpoders espectaculars i l’únic que penses és a comprar cervesa?), d’un adversari amb unes motivacions poc creïbles i sense excessiu carisma o d’uns secundaris extrets del llibre d’estil dels secundaris de pel·lícula. Aquesta falta de personalitat també es mostra en l’estil de la pel·lícula que passa del drama que trobem a l’inici i en alguns punts de la pel·lícula, a la comèdia lleugera acabant amb alguns fragments més foscos que poden arribar a intimidar als petits. Ni amb el públic al qual va dirigida sembla acabar d’encertar Warner.

Com també acostuma a passar amb les pel·lícules de DC, les escenes d’acció són excessivament confuses. Després d’esperar durant un metratge excessivament allargat quan finalment arriba el desenllaç, ens trobem amb un combat fluix i sense emoció. ¡Shazam! només transmet quan explica els drames humans, en cap moment quan se centren en els herois. Mai entendré la mania que tenen Warner i DC a oferir-nos pel·lícules excessivament fosques. ¡Shazam! necessita llum i color, cosa que és difícil d’aconseguir de nit.

Si a tot això li sumem una duració excessiva que provoca un ritme massa lent, ens trobem davant d’una oportunitat perduda que ens torna a demostrar que DC encara té molt camí per recórrer, no només per atrapar la seva principal competidora si no també per aconseguir deixar de donar pals de cec amb propostes inconnexes i de dubtosa qualitat.

Per si ho vols compartir...Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter
Email this to someone
email

Pau Garriga

Graduat en Realització Audiovisual i multimèdia que no exerceix. M'agraden les sèries, pel·lícules, els còmics i un llarg etcétera de coses que ara estan molt de moda

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *