1

Addicció

Si això fos una pel·lícula americana, ara m’hauríeu d’imaginar formant part d’un cercle de cadires plegables en el soterrani d’alguna església de barri, envoltat de cares tristes o preocupades i amb una tauleta amb dònuts i cafès al costat. Trencant al silenci m’aixecaria per dir la cèlebre frase de: “- Hola, em dic Pau i sóc addicte a les sèries. -Hola, Pau! – respondria tothom entre aplaudiments

L’addicció a les sèries és un fenomen que ve de lluny però que ara s’ha accentuat i s’ha fet més visible. Fa uns anys la portàvem amagada, parlar-ne era com un tabú. M’he enganxat a aquesta sèrie o has vist l’últim capítol de…?, anava seguit d’una mirada condescendent que et venia a dir que ja et faries gran, que ja et passaria quan maduressis. Avui en dia dir que no mires cap sèrie és com ser un pària de la societat. Tots aquells que ens tancàvem a casa jugant a l’Atari o que estàvem enganxats a Ballesta, MacGyver, Magnum o Oliana Molls ara recordem amb nostàlgia quan els pàries érem nosaltres.

La part més positiva és que els efectes secundaris no són extremadament greus més enllà d’una possible miopia o vista cansada a mesura que avanci l’edat i una pèrdua total de la molt sobrevalorada vida social. En realitat la vida social que perds és la física, gràcies a les xarxes socials, avui en dia es crea una segona vida social a travès de la pantalla del mòbil o la tablet. Els símptomes també són fàcilment reconeixibles. L’addicció a les sèries acostuma a anar acompanyada d’un insomni que augmenta a mesura que s’acumulen estrenes a la interminable llista de visionats pendents i de la necessitat d’enviar missatges xifrats a altes hores de la matinada amb frases com “Vist el capítol xxx de xxx. Brutal!” Un codi indesxifrable per la resta de mortals.

L’addicte a les sèries també patim una intensa necessitat d’explicar la nostra visió o les sensacions que ens provoquen les sèries que anem veient. Aquest efecte secundari té diversos nivells, des dels que es conformen amb els 140 caràcters de twitter fins als que fotem rollos inacabables en un més dels centenars de blogs sobre aquests temes que floten a la deriva per internet.

Ser addicte a les sèries també té coses positives, després de les set temporades de The west wing et veus qualificat per participar en qualsevol tertúlia radiofónica d’avui en dia i amb Breaking bad sempre pots trobar la manera de guanyar uns euros extres. Però no tot són coses bones, ser addicte a les sèries també ocasiona una dependència que t’impulsa a seguir mirant una sèrie per molt dolenta que sigui. Servidor s’ha empassat 10 temporades de Smallville sense cap esperança que la sèrie millorés i The walking dead em segueix enganyat a cada temporada. L’esperança que el següent capítol serà millor es converteix en l’esperança que la següent temporada millorarà i acaba amb, ja que he arribat fins aquí no ho deixaré ara…

La irrupció de noves plataformes de contingut audiovisual ha tingut efectes positius i negatius en l’addicció a les sèries. Per un costat ha fet disminuir de forma radical el consum de tràfic de dades d’internet. No fa tant era impossible gaudir de forma legal d’un gran nombre de sèries. Les més grans i conegudes les podies veure pels canals habituals, sempre que no les maltractessin programant-les a altes hores de la matinada, però un gran nombre de propostes quedaven fora del nostre abast. Plataformes com  Netflix, HBO o Movistar+ han acostat un gran nombre de sèries al públic general a més de fer-ho d’una manera més simple i amb l’opció de versió original. Però també han fet estralls a la vida social de l’addicte. Fins a l’aparició de Netflix només podies gaudir de temporades completes si les compraves en DVD i sempre de sèries emeses feia temps per televisió. Netflix va revolucionar els esquemes programant temporades senceres des del dia d’estrena. Va néixer així el concepte marató de sèries. S’havia acabat planificar-se la setmana en funció de l’emissió de les sèries, ara podíem gaudir de tots els capítols de cop. Més d’un vam patir una sobredosi.

Amb addictes o no, el món de les sèries viu la seva època daurada i als que ens agrada el tema vivim en un moment on tenim per triar i remenar entre un ventall inacabable d’ofertes. I ara deixo d’escriure que tinc tres capítols pendents de veure.

Llarga vida a les sèries i als serièfils!

 

Per si ho vols compartir...Share on FacebookTweet about this on TwitterEmail this to someoneShare on Google+

Pau Garriga

Graduat en Realització Audiovisual i multimèdia que no exerceix. M'agraden les sèries, pel·lícules, els còmics i un llarg etcétera de coses que ara estan molt de moda

One Comment

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *